Enguany el Sis-cents fa seixanta anys. Fou el 8 de juny de 1957 quan sortia de fàbrica el vehicle 141.141 que l’hem de considerar com el primer cotxe matriculat d’aquell model. Em sembla que volta per Girona i el podrem contemplar en la macrotrobada del proper 3 de juny a Madrid. La producció es perllongà de forma ininterrompuda fins al 1973. Fou el referent d’una marca i l’exemple més directe del temps del “desarrollismo”. Hi havia llista d’espera per a la seva adquisició i, ben segur, ens trobem davant l’element més significatiu de tota època que ens permet tota mena d’estudis i anàlisis sobre hàbits, economia, precarietats i costums dels anys seixanta. Al canvi actual el preu estava al voltant dels 430/450 eurets. Davant d’aquestes xifres podem tenir la impressió de pensar que molta gent tingué fàcil accés a aquell popular vehicle. La realitat era molt diferent i, en qualsevol cas, aquell emblemàtic model sempre ens obre una finestra per fer recordança, despertar l’anecdotari i escorcollar en el nostre particular i atapeït bagul dels records.
La gent feia més hores que un rellotge i la venda a terminis permetia accedir als electrodomèstics bàsics – cuina, nevera, rentadora… Recordo que a la botiga de torn tenien la llibreta per apuntar la quantitat setmanal. Ni bancs ni transferències. La paraula era sagrada i la gent pagava religiosament aquell cobejat frigorífic que no haguessin pogut adquirir d’una altra manera. La venda a terminis es va estendre a d’altres productes. Després va arribar el televisor. De cop i volta semblava que el cotxe, l’utilitari, també podia estar a l’abast de molta gent. Fou sens dubte un parany car la seva adquisició obligà a veritables sacrificis en moltes llars. Estalvi continuat, treballar en dues o tres feines, control rigorós de la despesa. I un dia el somni es féu realitat i amb la seva arribada també es va produir l’asfaltat de molts carrers. Hom podia entrar a casa amb les sabates brutes però pujar al cotxe amb el calçat ple de fang ni parlar-ne. Era un insult a aquella joia de quatre rodes.
El Sis-cents representà un canvi davant la rutina i la monotonia de moltes famílies. Arribà un nou concepte de cap de setmana i la possibilitat de desplaçar-se al mar o la muntanya. En molts casos, cotxe i parcel·la anaren agafats de la mà. Somni i realitat caminaven plegats. Hom anava a la parcel·la a fer córrer la imaginació i a fer una distribució imaginària de les diferents estades inclosa una espectacular piscina. Després tornada cap a casa i afrontar la realitat de la jornada laboral i el munt d’hores extres per pagar el cotxe i la rentadora. Amb el salari base no s’anava enlloc. El més important eren els conceptes dedicats als fills – els punts – i les hores extraordinàries. Tots deveu recordar la primera sortida de vacances amb aquell meravellós utilitari. Les anècdotes permeten escriure un llibre, sigui de llunyans viatges o sigui de com posar família, estris i gàbia del canari en un habitacle tan reduït. Quan baixava la gent del Sis-cents era tot un espectacle de com hi podien encabir tantes persones i tantes maletes. Era un desafiament a les lleis de la física.
Fou un canvi en tots els sentits i ja no cal dir en el terreny del lleure i la diversió. Qui tenia un Sis-cents encapçalava l’atenció de les noies de la colla. No hi havia color. Els utilitaris aparcaven davant del Catalònia o Las Vegas abans d’anar a la discoteca de torn, per descomptat, a Sabadell. Les festes particulars eren una altra alternativa. El Sis-cents sempre present. Semblava que era ahir però des de llavors hem cremat molta benzina i sovint no ens reconeixem.
