L’alcalde està trist. Diu que hi ha poca humanitat a la política, que ha passat una setmana difícil per haver fet canvis en l’executiu municipal, que el seu equip de govern el conformen persones amb sentiments i emocions i que se’l vol sotmetre a una campanya de “acoso y derribo” (sic) per entrar en campanya electoral.
En primer terme sentim profundament que l’alcalde un cop més expressi que el càrrec se li fa feixuc. Entenem que l’alcalde s’ha vist sotmès a atacs injustificables en l’àmbit estrictament personal i aquí ens ha trobat i ens trobarà sempre al seu costat. El debat polític està per sobre de les qüestions personals i és aquí on l’hem de centrar. La política, la fan les persones, però no és personal. Quan parlem de canvis en el cartipàs municipal, de lideratge i de projecte de futur per a Terrassa parlem de política, res personal.
Quan formes part d’una llista electoral i et presentes a unes eleccions ho fas per representar el conjunt de la ciutadania, que et votarà o no depenent de si creu que el programa i el projecte de futur que proposes és el que volen per a la seva ciutat. Un cop emès el vot a les urnes, tens quatre anys per correspondre a aquest mandat democràtic i el que importa, al final, és com representes i respons a allò que has promès als ciutadans.
Els personalismes en política són perillosos i la concepció de lideratge que té el nostre alcalde està lluny de ser la que podem compartir. Terrassa no pot esperar ni necessita un alcalde que pugui respondre individualment a tots els problemes dels seus ciutadans. Entre altres coses, perquè la nostra ciutat té més de 200.000 persones, un 20% de les quals en una situació d’alta vulnerabilitat, i es requereix un programa, una visió i un projecte de ciutat clars per poder afrontar amb èxit els reptes que tenim sobre la taula i extreure el potencial que, sens dubte, té la societat terrassenca.
El PSC es va presentar a les eleccions municipals amb una llista plena d’independents i prometent una nova forma de fer política a la ciutat. Un canvi qüestionable des del primer moment, amb la formació d’una aliança sociovergent justificada sota un pla de mandat difús i que no vàrem conèixer fins gairebé un any després. Ara, se’ns presenta un canvi de cartipàs on gairebé totes les noves promeses que presentava la candidatura socialista perden responsabilitats i s’atorguen, com deia un mitjà local, a les persones que “no havien d’anar a llistes”. En altres paraules, es reforça l’aparell intern del partit mentre es fan evidents les carències de nombroses àrees de l’Ajuntament absolutament estancades i sense rumb conegut. S’ha castigat algú? No ho creiem. Hi ha àrees com drets socials, seguretat o residus que no acomplien la seva funció i ara se’ls intenta donar un tomb anant a cercar la vella guàrdia. Probablement. Però un canvi de jugadors no et fa guanyar un partit quan no hi ha un entrenador ni un projecte al darrere.
Terrassa ha perdut dos anys per potenciar canvis des de l’àmbit municipal amb un Ajuntament que tècnicament, per sort, funciona sol, però que políticament no ha mostrat cap projecte definit que no anés estretament marcat, es diria, per l’agenda mediàtica.
En la nova organització de l’equip de govern s’ha creat una regidoria de l’aigua depenent directament d’alcaldia. Ho celebrem. Va haver de passar un any i mig fins que l’oposició d’esquerres aconseguís el ple suport del PSC per apostar per la gestió directa del servei d’aigua de Terrassa. Han assumit la responsabilitat i treballarem plegats per fer-ho possible, però aquesta ciutat no només pot viure pendent de l’aigua.
On és la regidoria d’Educació? La regidora responsable deixa de ser tinent d’alcalde i se la situa en una regidoria nova, de Presidència, mentre l’educació queda ressituada sota el paraigua d’innovació sense més explicacions. Si totes les dades ens alerten de la complexa situació a molts centres educatius de la nostra ciutat, no és l’hora de situar l’educació al centre de les polítiques públiques?
Quan des d’ERC-MES ens vàrem presentar a les eleccions municipals ho vàrem fer proposant un canvi en la forma de fer política a la ciutat de Terrassa. Potser no es va aconseguir el canvi de govern, però des de l’oposició no ens hem desviat ni un sol dia d’aquest compromís. Hem estat proactius, hem presentat gairebé 80 propostes a ple, les hem negociat i moltes han estat aprovades. Ens hem assegut amb el govern davant pressupostos d’una grisor institucional preocupant i els hem dotat d’iniciatives i contingut, amb plantejaments i projectes que el govern hauria pogut assumir com a propis. El resultat? L’espera eterna.
Des de l’oposició ens podem asseure a treballar conjuntament per desenvolupar el pla local d’inclusió social com vàrem proposar i ho estem fent, podem treballar en el pla estratègic de l’esport que ens han acceptat al darrer ple… Els regalem iniciatives des de fora l’executiu perquè tenim un projecte per a aquesta ciutat i volem que la ciutadania se’n beneficiï: el projecte de patis oberts, subvencions per a l’accés i ús comunitari del coneixement, subvencions per a l’adequació d’espais de les entitats, fàbrica de les arts, procés participatiu per a un nou model de seguretat, estudi per universalitzar la T-Blanca per raó de renda, etcètera.
Què és lideratge? Doncs lideratge per a nosaltres és tenir un projecte per a Terrassa i aplicar-lo, tenir mandats democràtics del ple i convertir-los en realitat, no desaprofitar cap oportunitat per construir i encapçalar qualsevol iniciativa que permeti el desenvolupament d’aquesta ciutat. Fins ara, l’equip de govern no ha volgut o no ha sabut com aprofitar en benefici de tota la ciutadania la capacitat del nostre Ajuntament per transformar la realitat.
Fa un temps, l’exalcalde d’aquesta ciutat Pere Navarro deia davant les desavinences internes dels socialistes: “El projecte de Carme Chacón és Carme Chacón”. Nosaltres l’únic que demanem és no perdre més el temps i que les accions de l’executiu local demostrin que hi ha un projecte per a Terrassa i deixar de creure que el projecte de Jordi Ballart és Jordi Ballart.
L’autor és portaveu del Grup Municipal d’ERC-MES
