Portem uns quants anys de crisi i això és una situació que, per ella mateixa, ja condiciona molt les oportunitats de les persones per poder treballar. És cert que la situació en què ens trobem immersos no és la més adient per tal de poder accedir al món laboral. Una vegada dit això, una vegada ja ens n’hem lamentat, una vegada ja hem retirat la part del "quesito" (del Trivial) que fa referència a aquelles coses que no depenen de nosaltres, potser que ens posem a incidir en aquelles coses que sí que depenen de la nostra actitud, de la nostra preparació, del nostre esforç i de la nostra insistència.
Trobar feina és una feina i conec molta gent que dedica cada dia dues o tres hores, només, a fer-ho. Si els que treballem ho fem de set a vuit hores diàries de mitjana en una empresa quan estem contractats, quan no tenim feina hem d’esmerçar les mateixes hores a trobar-la. Vull dir que la nostra feina serà trobar feina. La comoditat de l’atur paralitza/acomoda molta gent.
La recerca de feina es fonamenta en cinc punts bàsics:
1.- Tenir clar un projecte professional. No podem anar pel món dient "treballaré del que sigui". Ja sabem que si surt alguna cosa l’agafarem però per poder arribar a un objectiu (trobar feina) haurem de fixar-lo; "vull treballar de pastisser" i farem totes les passes necessàries per aconseguir-ho. I si pel camí d’aconseguir l’objectiu ens ofereixen una feina de fuster! La valorem i, si ens interessa, l’agafem. No podem arribar a Lleida si abans no ens hem fixat l’objectiu Lleida, ens perdrem . En la recerca de feina passa el mateix.
2.- Capacitat de venda d’un mateix. Igual que un comercial que ven ulleres de sol coneix el seu producte i pensa de quina manera ha de col·locar-lo en el mercat, si busquem feina el producte som nosaltres, per tant haurem de muntar un discurs de venda de nosaltres mateixos que copsi l’atenció del meus compradors (l’empresari). Cal saber posicionar les meves fortaleses i apaivagar les meves febleses.
3.- La imatge personal. No és només anar afaitats, ben vestits, sense menjar xiclet…, que també. Es tracta d’apropar la nostra persona al que demana el mercat. Ara hi ha força gent molt ben preparada en continguts (estudis, màsters…) però no hi ha tanta gent preparada en habilitats socials. La capacitat d’empatia, de treballar en equip, de defensar la nostra opinió sense trepitjar la dels altres (assertivitat), l’optimisme… Totes elles habilitats que els empresaris, que tenen molts cistells per remenar, trien com la seva millor opció.
4.- Networking. Diuen les dades que un 70% dels llocs de treball s’aconsegueixen a través dels contactes. Contactes i endolls no és el mateix. El primer aprofita les circumstàncies valorant el perfil dels aspirants, el segon no té en compte res, bé sí, el nivell de parentesc o de coneixença. Per tant si set de cada deu feines les trobem en funció de la xarxa, de la gent que conec i ens pot ajudar, el que hem de fer és cuidar la nostra xarxa. Tenir bones i contínues relacions amb aquelles persones que poden, per una raó o una altra, col·locar-me.
5.- La mobilitat geogràfica. El meu pare treballava a 100 metres de casa, jo ho faig a 60 quilòmetres i els meus fills tenen tot el món per fer-ho. La globalització ens ha portat a expandir el nostre hàbitat laboral arreu de tot el globus. Tinc amics que treballen a Indonèsia, Qatar, Brasil, Londres, Perú, l’Índia… Només cal dir que millorem el nostre anglès i sobretot l’obertura de la nostra ment a una realitat enormement global.
Aquestes cinc qüestions són enormement eficaces, si les practiquem amb solvència, per assolir una plaça en el món laboral. És cert que d’entrada podem trobar opcions que no ens satisfacin del tot però el que importa és entrar dins de la roda, aquesta es mou i aquest moviment ens projecta vers un futur que acostuma a ser millor.
Entre quedar-me aturat, o a l’atur i treballar, ni que sigui per poques hores i mal pagat, triarem sempre la segona opció.
Trobar feina és complicat, cert, però no impossible.
L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
