A finals d’octubre vaig publicar un article en aquest diari, "El misteri de la Plaça Nova". Hi explicava que, arran d’una informació periodística del 12 d’agost al mateix Diari de Terrassa en què es deia que la comissionada de l’Ajuntament per buscar solucions al poc ús de la Plaça Nova i el Vapor Gran -la senyora Itziar González- ja havia presentat les conclusions del seu treball -de més d’un any de dedicació exclusiva al tema-, havia demanat formalment a l’Ajuntament de Terrassa que em fes arribar l’informe. Ho vaig fer l’endemà d’aquesta informació, el 13 d’agost, a través del portal de la transparència, amb signatura electrònica i tota la pesca.
També hi explicava que la resposta em va arribar el 30 de setembre per escrit i signada per l’alcalde. A la carta se’m deia que, de fet, només hi havia un quadre resum de les accions per als propers anys, d’ús intern, "per a la coordinació de totes les àrees i serveis implicats", i que més endavant ja se n’informaria públicament. Una curiosa manera d’entendre el final d’un procés que havia de ser, oidà, "participatiu", i en què les conclusions ara es furtaven al públic. I un final estrany, després d’un any de feina, on semblava que a partir d’un "quadre resum" qui havia de concretar-ne l’aplicació havien de ser les àrees municipals. Al meu escrit també hi demanava si Itziar González, contractada per a assessoraments especials amb dedicació exclusiva i un sou brut anual de 50.285 euros, en conseqüència, ja havia plegat. L’alcalde em deia que no, i que seguiria prestant els seus serveis professionals (sense indicar si serien els mateixos o uns altres).
Doncs bé: aviat farà sis mesos d’aquella resposta formal i, d’aquí a quatre o cinc mesos més, ja farà un any sencer de la presentació del "quadre resum", i dos de l’inici del treball de la comissionada. A més, darrerament vaig llegir una entrevista a la comissionada on deixava entendre que plegaria de l’Ajuntament de Terrassa aquest mes de març, per bé que també explicava el munt de feina que havia estat fent -cursos a l’estranger, assessoraments…-, que tenint en compte la dedicació exclusiva a l’Ajuntament és fàcil d’imaginar l’envejable capacitat de treball que ha demostrat en tot aquest temps.
I vet aquí la raó de la meva insistència: abans de plegar, si és el cas, la senyora González ens explicarà a quines conclusions ha arribat? Tindrem accés ni que sigui al "quadre resum"? Les àrees de l’Ajuntament, des de l’agost passat, han avançat molt en el desplegament de les accions proposades? Tenim data per ser informats públicament dels resultats del procés participatiu? O es confirmarà, una vegada més, que allò que abans es matava amb la creació d’una "comissió" ara es mata amb la creació -més costosa- d’un "procés participatiu"?
Sense ser-ne expert, tanmateix, em temo que l’única solució per a la Plaça Nova hauria estat que, en lloc d’oficines municipals i espais poc freqüentats, d’entrada s’hi haguessin instal·lat serveis més utilitzats. Per exemple, uns estudis de la UPC, ampliant el campus universitari cap al centre, que hagués assegurat la presència diària de prop d’un miler de persones. Però aneu a saber si totes les idees del quadre resum no demanaran unes fortes inversions públiques que algun dia veuran els nostres rebesnéts. Ah! I tal com ja deia al meu article de llavors, em segueix semblant curiós que l’oposició no hagi manifestat cap preocupació per l’assumpte.
