Islàndia, sí. Un país independent i sobirà amb no molts més habitants que Terrassa, perdut al nord de l’Atlàntic. Un país que ha trobat sortides a la crisi molt diferents a les espanyoles i catalanes, perquè té una democràcia forjada amb materials molt més honestos. Les han passat de tots colors però els va molt millor que aquí, on en teoria som infinitament més rics i tenim moltíssimes més oportunitats… Alguna cosa deu fallar aquí, no? No cal que ens fixem en com han encarat els islandesos la cobdícia i la cara dura dels seus banquers i polítics. Ni tampoc en la seva reforma constitucional, molt innovadora, postcrisi, però que va acabar naufragant. Cap país no és perfecte, no hi ha paradisos… Però com que per alguna raó, qui sap si associada als volcans, són de caràcter més aviat fort, tot i les formes suaus i cíviques, aquest darrer 8 de març ens han sorprès amb una llei al·lucinant, tota una novetat mundial. Els islandesos (i hauríem d’escriure "i les islandeses", però així ens perdem per aquestes terres més càlides) exigiran a les empreses -per llei- que paguin igual als homes i les dones, sense més excuses ni preses de pèl. "Equal pay, equal value." I no només pretenen eliminar l’any 2022 les diferències laborals entre sexes, sinó també qualsevol altra: religió, procedència, orientació sexual, ra-ça… Fa uns mesos, milers de dones islandeses van plegar de la feina a les 14:38 exactament, perquè a partir d’aquella hora tenien claríssim que estaven treballant de franc… Un gest impactant, que ara té el seu reflex en la futura llei. I un missatge claríssim: menys xerrameca i menys marejar la perdiu, que les coses, si es vol, es poden fer. Clar, en un país que ni tan sols sap aturar la corrupció sistèmica o acceptar un referèndum a Catalunya, això és somiar truites. Són el mateix: van de qualitat democràtica, però de veritat de la bona. I, així, l’any 2022 ens preguntarem, meravellats, per què a Islàndia, tan petitona, els van tan bé les coses, com a alguns altres països excepcionalment intel·ligents. La resposta ens l’han donat aquest març del 2017 i en moltíssimes altres ocasions. Però és que aquí ens costa moltíssim fins i tot copiar.
