Aquest mes de maig els militants del PSC i els del PSOE escollirem en primàries el proper secretari general del PSOE. De moment hi ha dos candidats, Patxi López i Pedro Sánchez. Aquí, a Catalunya, immersos en el llarg debat del "procés", aquesta qüestió està quedant com un tema menor, però escollir qui serà el proper secretari general del PSOE i qui serà el proper candidat a les eleccions generals no és ni de bon tros una qüestió trivial.
Per això, avui, aprofitant que al PSC de Terrassa l’amic Odón Elorza presentarà la candidatura de Pedro Sánchez, poso sobre la taula aquest debat i animo tothom a participar-hi. Perquè gràcies a aquestes primàries podem parlar de política i de lideratge, de progrés i de futur.
En la situació actual en què la crisi econòmica ha creat tantes diferències socials i econòmiques, els socialistes hem de saber donar resposta i sobretot construir un relat de futur, que contempli les qüestions internes i les internacionals.
Sense entrar en el tema Trump, que directament em supera, si mirem què està passant a Europa, ens adonem que hem de superar l’estat actual d’anar fent la viu-viu. El catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, Anton Costas, plantejava en un article quatre motius que podrien explicar el perquè de la situació actual de crisi de la UE. Esmentava l’actitud de distanciament del Regne Unit, els diferents interessos que hi ha al si de la Unió Europea, la falta de líders resolutius, però sobretot destacava com un element clau de la crisi europea les profundes diferències entre les idees econòmiques de França i Alemanya. Per a Costas, la divergència d’idees econòmiques, tant en el disseny inicial de l’euro com en la política econòmica adequada per fer front a les crisis financeres i econòmiques, explica per què la UE no va saber aplicar una política econòmica eficaç al problema de la crisi de deute ni a la segona recessió europea. Per això, Anton Costas i uns quants més defensen que cal fer un relat compartit que defineixi una política econòmica que es preocupi per l’estabilitat financera i promogui el creixement i l’ocupació.
Per aquest motiu és tan important el que pot passar a les eleccions franceses i alemanyes, o el que ja està passant a Gran Bretanya, a França i en general. Precisament, a França, Benoit Hamon ha guanyat les primàries del PS francès, i a Gran Bretanya Corbyn va tornar a ser escollit el líder dels laboristes. Cap d’ells era el candidat oficialista. Està clar que alguna cosa està canviant i alguna cosa estan dient militants, simpatitzants i la societat en general. Probablement simplement diguin que ja n’hi ha prou de discursos basats en estratègies electoralistes. Probablement simplement tots demanem treballar plegats per donar resposta a la incertesa i per repensar les polítiques que ens permetran afrontar un futur millor.
I per fer-ho hem de comptar amb lideratges col·lectius però també individuals capaços de generar il·lusió i d’unir esforços cap a una mateixa direcció.
Avui, l’amic Odón, que va ser un magnífic alcalde de San Sebastián, i ara és un molt bon diputat, ens parlarà del projecte i del lideratge que representa Pedro Sánchez. I jo, que he seguit de ben a prop l’Odón, que el conec i el respecto, em deixaré convèncer.
Perquè tinc ganes de participar d’un projecte progressista de debò, que reconegui la diversitat territorial, no tingui por de dir que Catalunya és una nació i que defensi una Espanya federal. Un projecte que busqui acords amb altres forces progressistes sense complexos i que posi sobre la taula la renda bàsica universal. I, especialment, un projecte liderat per algú que no pactarà amb Rajoy.
Són aquestes algunes de les qüestions que m’animen a donar suport a aquesta candidatura tan necessària per garantir el futur de l’Estat del benestar, una societat més justa i més solidària.
