Batejar-lo així, "l’autobús de l’odi", ha estat una bona idea. És el bus que recorda que els nens tenen penis, les nenes tenen vulva i que és pecat i abominació (això no ho diuen, però s’entén perfectament) que un home vulgui ser dona o a l’inrevés o qualsevol de les diferents opcions que hi ha per definir lliurement la identitat sexual de cadascú. Un bus ultracatòlic ("Hazte oír"), amb ganes de provocar i d’indignar tots els moviments "trans" del país. A molts indrets, lògicament, s’ha aixecat una bona polseguera, a l’espera de què passa amb la decisió del jutge que ha ordenat immobilitzar-lo. És un autobús ranci, carregat d’odi, sí, i d’estupidesa, també. Un autobús inquisitorial, sens dubte: si poguessin, enviarien a la foguera tots els LGTBQI i molta, moltíssima altra gent que abominem de l’abominable moral que volen imposar-nos. Però encara que sé que també em cremarien a mi, penso que no és bona idea prohibir que l’autobús circuli. Els que ens queixem d’un país on un tuit, una cançó, un acudit o una pintada ofensius (terme que cadascú entén com vol) et poden portar als jutjats i a la presó, no podem estar d’acord que s’hagi de prohibir aquest autobús, per repugnant que sigui el seu missatge. La llibertat d’expressió és i ha de ser per a tothom: la batalla de la llibertat sexual no es guanya prohibint sinó combatent des de la llibertat i amb fermesa els prejudicis, les discriminacions, les fòbies… L’autobús ha de circular, s’han de poder cantar cançons contra el rei o el papa de Roma, s’han de poder fer acudits de mal gust sobre Carrero Blanco… I s’ha de deixar el Codi Penal al lloc que li toca i frenar la tendència obsessiva a portar-ho tot als jutjats. Per suposat, també s’ha de plantar cara i protestar contra l’autobús de l’odi, a més de recordar que són els mateixos que, si estigués a la seva mà, posarien Franco al santoral. Sense oblidar que, per iniciativa de l’exministre Fernández Díaz, des del 2013 Hazte Oír està considerada de "utilidad pública" i les donacions que s’hi fan desgraven fins al 75%… Això tan vergonyós, que els permet disposar de 2,7 milions anuals, és el que caldria canviar, per exemple. L’únic que no podem fer és el mateix que voldrien fer ells: prohibir.
