S’està estenent en les organitzacions la moda de crear espais oberts, desmuntant les oficines individuals, amb l’ànim de facilitar els fluxos de col·laboració i evitar el treball en "sitges" i compartiments estancs que fins fa molt poc era la regla general en gran part de les institucions, sorgides totes abans d’internet.
La urgència d’afavorir la creativitat dels equips, per aconseguir la supervivència de les organitzacions, semblava exigir aquests open spaces, a la vegada que es generaven les «xarxes socials d’empresa» i el software col·laboratiu per intercanviar informació de manera contínua i instantània entre els empleats.
Ara, després d’uns anys d’haver emprès aquest camí, s’està prenent consciència de les despeses d’aquesta opció. No s’havia previst quelcom evident: tothom necessita temps per pensar. I no hi ha creativitat sense moments buits de sorolls i estímuls. El silenci és indispensable perquè cada persona elabori en el seu interior la informació rebuda; perquè imagini possibles sortides als problemes als quals s’enfronta, perquè pugui centrar el seu pensament sobre un tema sense interrupcions que l’esterilitzen.
Els processos creatius -ens referim als més quotidians i normals, però també als dels grans genis- són resultat d’una combinació encertada d’estímuls, elaboració pròpia, diàleg creatiu amb altres i aprenentatge sobre proves.
Així doncs, ja comencen a proposar-se moments de silenci en aquestes oficines obertes, imposant un temps prolongat en què no està permès tocar l’espatlla del veí per preguntar-li coses, ni parlar per telèfon ni establir converses. És necessari pensar i deixar pensar.
Recents investigacions sobre el cervell semblen demostrar que el silenci, a diferència del soroll, exerceix un efecte durador i facilita la proliferació de cèl·lules en l’hipocamp, estructura cerebral associada amb la memòria i altres funcions importants. Alguna cosa que potser tots hem experimentat en la vida quotidiana, però que es comença a confirmar amb els avenços en l’estudi del cervell.
La col·laboració i el diàleg intel·ligent són una meta important en el moment actual, tan marcat per un vertiginós canvi que no sabem a on ens portarà exactament i ens col·loca ens escenaris incerts.
Però ni la col·laboració ni el diàleg poden aparèixer si les persones estan empantanegades, disperses i empatxades d’informació desorganitzada. El silenci és l’indispensable punt de partida sense el qual estarem fent una feina endebades, tant les persones com les organitzacions.
L’autora és psicòloga i pertany a l’Àmbit Maria Corral
