Valtonyc és un jove raper mallorquí que escriu cançons amb lletres una mica bèsties i passades de voltes, sí, però amb molt (i necessari) esperit crític, alternatiu i altament provocador. Doncs bé. Acaba de convertir-se en una nova víctima del “sistema morrió” que persegueix excessos de llibertat d’expressió en tuits, poemes, pintades, manifestacions, espectacles de titelles i el que més convingui. A Valtonyc li acaben de caure dos anys de presó per enaltiment del terrorisme, un any per injúries a la monarquia i sis mesos de propina per amenaces. Amb una multa de tres mil euros, per rematar la feina. La cançó “Círculo”, fàcil de trobar a internet, és la clau de la duríssima condemna que li ha caigut al damunt. La seva reacció, a més de demanar solidaritat, es resumeix en una frase lapidària, a pocs dies de l’espectacular traca final del judici Borbón-Urdangarin: “Ho arribo a saber i em carrego algú. M’hauria sortit més barat”. Una mica bèstia, en la seva línia, però raó no li falta. Encara que els de la revista ElJueves hagin tornat a fer portades salvatges (la primera, amb Urdangarin i la infanta en un “vis a vis” i, la segona, molt més afinada, amb un jutge), en aquest país hi ha coses intocables. Cada vegada més. I, quan es posa en marxa la trituradora judicial, els objectius sempre són els mateixos: els desafectes, els revolucionaris, els subversius i altres “vagos y maleantes”. No està de més recordar, per exemple, que l’exportaveu del govern d’Aznar va dir allò de “lo que le falta a Mas es un fusilamiento” i no va passar res de res. Quan les bestieses són en la direcció correcta, no passa mai res. Però ai de tu si et passes de la ratlla en un espectacle de titelles, una cançó o un tuit i demanes l’okupació del palau de Marivent: estàs a un pas del terrorisme, la injúria i la presó. Aquí, bromes, les justes. Això sí, cada dia anem millor, com és evident.
