Millor definició no existeix. Què és la corrupció per al "big boss" d’un partit que ha pagat la seva seu central en negre i acumula un rècord planetari de casos de corrupció? Res, una anècdota. Paraula de Rajoy. Doncs bé, en els darrers dies hem tingut una sobredosi d’anècdotes que, òbviament, confirmen el que diu: són anecdòtiques, coses sense importància que la gent ja oblidarà i acceptarà com a normals… Sí? Ahir, la condemna a Rato i Blesa, que tenen feina per a estona als tribunals. Després, el pacte del bipartit per endarrerir fins a passat l’estiu la investigació parlamentària del major robatori de bancs de la història i del rescat més trampós i pornogràfic. Anecdòtic, clar. Fa dos dies, el cas de l’exministre Soria, que demandava el digital eldiario.es per dir que havia dormit a un hotel de luxe sense pagar. Ostres, tu, doncs resulta que era veritat. Anecdòtic, clar, per això no passa res: visca la normalitat. I, ja per rematar la setmana, el gran tema: el fiscal de Múrcia, el que li buscava les pessigolles al president murcià, del PP, ha estat cessat. Anecdòtic, sens dubte. Li han fet la punyeta tant com han pogut, hi ha hagut robatoris de documents en poder d’altres fiscals… però, clar, són anècdotes. Com diu Rajoy, ara el que cal és perseverar en la lluita contra la corrupció. I han trobat una excel·lent manera de perseverar: carregar-se, subtilment o brutalment, tothom qui es dedica a mirar sota les catifes i treure cosetes lletges. Si perseveren amb tanta perseverança en aquesta barroera tècnica, que el país s’empassa com si res, en quatre dies tot serà una anècdota. Aquí no haurà passat res, la corrupció no haurà existit, el rescat bancari haurà estat un exemple d’impecable gestió i el país continuarà anant la mar de bé i essent un exemple per a la resta de la humanitat. Tot quedarà reduït a anècdotes a peu de pàgina i podran seguir salvant la pàtria heroicament, al mateix temps que li buiden les butxaques…
