Justament pels dies que qui escriu naixia, a l’octubre de 1981, el col·lectiu Justícia i Pau endegava una campanya per aconseguir que l’Estat espanyol destinés el 0,7% del Producte Interior Brut a la cooperació internacional. Una data que marcaria l’inici de 35 anys de lluita que encara es manté viva, doncs el mur nord-sud, malgrat tots els esforços, encara no ha caigut. I perquè, com passa als pressupostos de la nostra ciutat, arribar al 0,7 sembla la més gran de les utopies.
Invertir diners en la cooperació internacional -ja sigui a projectes en el territori del sud o en accions de sensibilització al nord- és una decisió política i no un gest de caritat. La primera idea que cal eliminar és que la cooperació es fa -o s’ha de fer- amb allò que ens sobra. En realitat, la cooperació internacional té com a objectiu empoderar el sud i modificar les estructures que generen desigualtat per tal que la pròpia cooperació deixi de ser necessària. O ho sigui només en casos excepcionals. És una decisió ideològica, que té a veure amb la constatació que les condicions en què els països del nord i el sud competim en el mercat dels recursos naturals, la mà d’obra, manufactures… no són equivalents.
I per què ens ha de preocupar? Primer, per solidaritat, perquè estiguem on estiguem formem part d’un únic concepte anomenat humanitat. I també perquè, garantint el benestar de les poblacions empobrides, enriquint la part menys rica del planeta, estem garantint el nostre benestar futur. El perill que corre la sostenibilitat ambiental del planeta o els fluxos migratoris relacionats amb la pobresa i els conflictes armats són dos dels aspectes més visibles de la desigualtat. Per fer-los front, és imprescindible atacar-ne les causes.
La necessitat d’invertir un 0,7% dels recursos públics a l’ajuda internacional no és exclusiva de Catalunya ni d’Espanya. Ja el 1970, l’Organització de les Nacions Unides la va assumir, i s’ha anat ratificant govern rere govern, tots els partits polítics. Sense sorpreses, Suècia, Holanda, Noruega, Dinamarca… van ser els primer països a assolir el percentatge. L’Estat espanyol, en tots aquests anys, ha arribat com a molt al 0,46%. I en una part important han estat diners destinats a missions comercials que afavoreixen, sobretot, les empreses a qui s’obren nous mercats en condicions favorables.
I per tot plegat és tan important la feina que ha fet el món local. Perquè històricament ha destinat percentatges més elevats a la cooperació internacional. Perquè a través dels agermanaments entre municipis i les entitats locals ha fet una cooperació de proximitat, acostant persones. I per tot plegat ens entristeix que per a aquest 2017 l’Ajuntament de Rubí no prevegi destinar a la cooperació internacional el 0,7% del pressupost, de fet, hi destinarà un 12% menys que l’any passat. Ens quedem al 0,55%, ens quedem a 108.000 euros de l’objectiu, de la solidaritat, de la responsabilitat.
Esperem que el Pla Director de Cooperació que s’està elaborant marqui com a objectiu ineludible aquesta inversió per al 2018.
