De vegades en la incertesa que em provoca la condició humana, les seves misèries, enveges i col·lapses, em paro a pensar de què carai estem fets per dins que som capaços d’arribar a situacions realment inversemblants i indignes. I la veritat és que la resposta a la pregunta la tinc a tocar. Els humans som 60% d’aigua, i la resta són reaccions químiques que gestionen l’organisme i connexions neuronals que espurnegen el nostre cervell. Tot el que esdevé ésser humà té a veure amb l’equilibri dels nostres líquids, la barreja de substàncies o l’energia que esclata després de la sinapsi. I, sent fidel als coneixements que he anat interioritzant amb el pas del temps i la profunditat de la meva formació, no acabo d’entendre com és possible que una retenció desmesurada de fluids, un desmarxat vessament hormonal o una descàrrega energètica visceral puguin conduir-nos a conductes i/o comportaments fora del que entenem com a racionals/normals.
En algun moment hem d’aturar-nos a endreçar aquesta barreja d’elements (aigua, electricitat i química) que, al cap i a la fi, marquen la nostra identitat, autoestima i recorregut vital. Hem de ser capaços d’assolir una homeòstasi (equilibri) entre ells perquè si som capaços de fer-ho tenim moltes més garanties de gaudir d’una vida plena, vital i tranquil·la.
Jo sóc el primer que defuig la rutina, sóc un cul inquiet, però l’efervescència de tot el que esdevé en el teu interior ha d’estar ben canalitzada en favor d’un mode de vida saludable, optimista i socialment integrat. No serà necessari que siguem tots iguals i que ens ajustem a un model de vida multicòpia, m’encanta ser diferent, però caldrà acceptar i treballar perquè la meva elecció, tot i personal i intransferible, no es carregui algunes normes de convivència col·lectiva. Un exemple del que dic, portat a l’extrem, seria aquesta mania que tenen algunes persones de veure la seva parella com un patrimoni adquirit i quan no la poden tenir la maten -violència de gènere.
Les persones hem d’actuar com un riu que fa baixar tranquil·lament les seves aigües pel seu cabal, integrant tots els elements que hi conflueixen, i quan aquesta tranquil·litat es veu pertorbada, per excés o per defecte, quan algun element es remou (sigui líquid, hormonal o elèctric), cal trobar la manera de controlar les ribes del riu per tal que canalitzin les possibles pèrdues de control. Hem de preparar-nos per a qualsevol desajust del nostre organisme (tots en tenim a la nostra vida) i segurament l’eina més efectiva és la gestió de la nostra ment. Un enfortiment de la paleta emocional, un creixement de la resiliència davant les vicissituds, un domini de l’èxit i especialment del fracàs faran que les nostres accions i actituds siguin portadores de felicitat, a nosaltres i als que ens envolten.
Som un element més del planeta terra, segurament un element força complex i de difícil sincronització, però la nostra composició és la suma de components extremadament naturals.
El moviment de l’aigua, que pot arribar a ser devastador però també encalmat i acaronador, l’explosió de l’electricitat però sense oblidar el seu poder d’escalf i les turbulentes però alhora necessàries reaccions químiques que provoquen el desenllaç vital són els factors que fan dels homes i les dones una espècie única, capaç de protagonitzar les millors fites però també les més ferotges. Trobem aquest punt d’equilibri entre totes elles per discórrer en el camí d’una vida rica, pròpia i satisfactòria.
Una abraçada humida, vessada i elèctrica.
L’autor és coach advance life
