Fa uns anys ens semblava impossible haver de pagar per una bossa de plàstic al supermercat. Com també vèiem difícil la prohibició de fumar a molts espais, l’obligació de dur sempre el cinturó cordat al cotxe o el posar-nos casc quan anem en moto. Fets quotidians que hem canviat els darrers anys i que ara ens semblen normals i habituals. El mateix ha de passar amb el reciclatge. Ha de convertir-se en un hàbit assumit per tothom, integrat a la quotidianitat. I perquè això passi hem de pensar més enllà del reciclatge, introduint noves "R" a les nostres accions diàries: no només reduir, reciclar i reaprofitar. També reparar, recuperar, revendre, regalar, repensar i redissenyar… I responsabilitzar.
En el marc de l’elaboració del nou Pla de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos del Vallès Occidental (PREVOC), el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental ha organitzat un Seminari de Formació de quatre sessions per tal de compartir innovació i èxits en la gestió dels residus municipals per tal de poder repensar com assolir el percentatge de recollida del 60% previst per al 2020. Les sessions han girat al voltant de quatre eixos: prevenció de residus, models de recollida de residus, fiscalitat i incentius econòmics i comunicació.
Els propers mesos, els municipis del Vallès Occidental haurem de concretar quines actuacions fem per millorar els percentatges de reciclatge. Partim de la premissa global que necessitem fer un salt endavant, que necessitem una coresponsabilitat entre administracions i ciutadania. I, també, de la necessitat global de vetllar pel nostre planeta. Un planeta amb recursos finits que ens demana a crits que reaccionem. En base a aquestes voluntats globals, haurem de trobar solucions locals, perquè cada territori és singular i únic i és evident que no hi ha una fórmula màgica que serveixi per a tothom.
En l’àmbit de la prevenció de residus, l’anàlisi de les experiències catalanes, espanyoles i europees que hem pogut fer al seminari del PREVOC ens indica que cal teixir complicitats entre productors, administració i consumidors per evitar la generació de residus i per aconseguir augmentar l’aprofitament -per exemple, l’alimentari- i aprofitar el ventall de possibilitats de la reutilització -amb un replantejament del paper de les deixalleries com a centres on no només es poden portar residus sinó també cercar-hi recursos. En tots aquests casos cal incidir en la sensibilització ciutadana per aconseguir la màxima implicació.
Pel que fa als models de recollida de residus, cal una reflexió profunda que ens permeti dissenyar models de recollida que incrementin la recollida selectiva, tal com hem vist que passa en experiències d’altres territoris que tenen millors resultats. També cal reflexionar sobre la gestió mancomunada de serveis i la viabilitat, o no, que la gestió de la recollida i del tractament recaigui sobre una mateixa entitat gestora.
Però el que està clar és que els models de recollida que incorporen sistemes de coresponsabilitat dels usuaris són els que assoleixen resultats de recollida selectiva superiors, tant en quantitat com en qualitat. Em refereixo a models com la recollida porta a porta -que està portant a alts nivells de reciclatge a municipis vallesans com Matadepera o Palau-solità i Plegamans- o altres models amb identificació d’usuaris.
Aquests models permeten actuar també en un altre aspecte clau: la fiscalitat. Què hem de pagar pel tractament dels residus? Com ha de repercutir econòmicament aquest canvi de model a la ciutadania? Segons les experiències que hem analitzat, les taxes de residus més justes i que es mostren amb capacitat de generar incentiu a la reducció i el reciclatge són les que vinculen el pagament a la quantitat i el tipus de residu generat per cada ciutadà. El cost del tractament es paga en funció del que es genera: no pot pagar igual el que recicla bé que no pas el qui ho fa malament.
Però per això cal apostar pels models de recollida amb coresponsabilitat. El pagament per generació premia els bons recicladors i els bons reductors de residus. No només ajuda a augmentar la taxa de reciclatge sinó també a reduir la generació, potenciant l’aprofitament i la reutilització i incidint directament en un canvi d’hàbits i conducta a les families. Tot això només serà possible si des de les administracions som capaços d’explicar la necessitat d’aquest canvi. Com vam ser capaços d’explicar els perjudicis del tabac o el risc que suposa viatjar sense el cinturó posat. Hem de saber transmetre que el reciclatge no és irrellevant, ni intimidant, ni de bon tros complicat. És cosa de tots i totes i ens aporta beneficis a tots nivells. En aquest sentit, les eines d’informació són claus per crear la coresponsabilitat tan necessària i generar una complicitat amb accions properes i simples. I també hem de saber dir gràcies. Gràcies als qui ja recicleu, reutilitzeu i reduïu. Gràcies.
Ara és el moment de definir quines accions posem en marxa per poder assolir els objectius de reciclatge fixats a nivell europeu i català, i poder passar del 34% de reciclatge actual al 60% en pocs anys. Les properes setmanes concretarem quin ha de ser el nou Pla de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos del Vallès Occidental (PREVOC) i quin rol han d’assumir municipis, consorci, empreses i ciutadania. Comptem amb tothom per fer-ho possible!
L’autor és president del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental i alcalde de Sant Llorenç Savall
