Parlem molt sobre Catalunya, sobre les lleis que impedeixen preguntar per la independència o demanar l’hora als vianants, sobre les astúcies per burlar l’Estat, sobre les "operacions clavegueres" o els corredors mediterranis… No és en absolut una pèrdua de temps, tot i que ha provocat que la política i el govern catalans s’hagin oblidat que tenen un dia a dia per gestionar: el país va a base de pilot automàtic. Tanmateix, potser sigui inevitable, perquè el que hi ha en joc, ja ho sabem, és una decisió absolutament única, de la qual depenen tots els futurs possibles. Però, ja posats, i si pensem una mica en Espanya? Això ens diuen, no? Doncs vinga, fem-ho. Quin és el projecte d’Espanya per a Catalunya i per a Espanya? Vinga, ràpid, en tres segons i en una o dues frases… O en un parell de minuts… Quin és? Costa de dir, oi? No, no és que costi, és que és impossible, perquè no existeix. El que hi ha es basa en allò de "más de lo mismo". Anar tirant. Guau, que estimulant, eh? Als anys vuitantes i norantes, sí que hi havia projecte. I abans també: sortir d’una punyetera vegada del franquisme, deixar de ser Àfrica i reinsertar-nos a Europa. I ara? Res. El buit més absolut, a dreta i esquerra, a la vella i a la suposadament nova política. Anar posant pedaços i anar fent, aquesta és la idea, mentre el país entra en decadència, que és al que tendeix des de fa segles. Fer un país amb projecte, amb una idea d’ell mateix, és extraordinàriament difícil, perquè un país és moltíssimes coses, i contradictòries, a la vegada. Però de tant en tant hi ha qui ho aconsegueix. No és el cas de Catalunya en aquests moments, siguem honestos: la independència no és un projecte de futur, però és molt més que el no-res, sens dubte. Per tant, tornem-hi, això d’Espanya cap a on va? Aquest meravellós futur comú que ens hauria de seduir i excitar, quin és? Quatre tòpics barats, gastats, tronats? Aquesta és la idea? Sort de l’immens conformisme en què ha estat educada la població espanyola, gran part de nosaltres inclosos, perquè si no aquí estaria tothom fent les maletes o la revolució…
