En un dels seus dibuixos d’humor conceptual El Roto mostra un grup de persones que caminen juntes mirant endavant. Una d’elles diu: "Si tots caminem en la mateixa direcció, com sabrem si hi ha una alternativa". Mirar aquest dibuix i pensar en l’actualitat va ser instantani. Efectivament, sembla, tot i mirant el planisferi polític, que tots, però sobretot els europeus i nord-americans, caminem en la mateixa direcció vers un horitzó força fosc i aterridor.
No és estrany que, segons informen alguns mitjans, es tornin a vendre uns llibres de ficció que tot i partint de l’anàlisi del present -l’època en què foren escrits- besllumen un futur negre. Són distopies, narracions de ficció que accentuen la visió crítica del present i el projecten en un futur que, contràriament a les utopies, és perillós i aterridor: "Nosaltres" (1924), d’E. Zamiatin; "Un món feliç" (1946), d’A. Huxley; "1984" (1949), de G. Orwell, o "Farenheit 451" (1954), de R. Bradbury. Les distopies i les utopies són dues maneres antitètiques de pensar críticament el present per tal d’imaginar el futur. Una utopia s’imagina "el millor dels mons" , és a dir, descriu un futur feliç per a la gent; una distopia, en canvi, s’imagina "el pitjor dels mons", és a dir, descriu un futur dolent, una societat opressiva i tancada en si mateixa sota el control d’un govern totalitari, el relat del qual es presenta com a únic i com el millor per als individus. La relectura de "1984" ens mostra com alguns dels elements més importants de la novel·la tenen plena vigència. Escrivia Almudena Grandes en una revista que "1984" és una de les novel·les més belles, inquietants, tenebroses, commovedores i desesperançades que s’han escrit mai. En efecte, és la crònica de la victòria del terror sobre els individus. És ficció, però el món en què vivim s’apropa al retrat del món futur que es narra a les seves pàgines. Té, a més, un gran valor com a mirall al·legòric, ja que projecta el malson vers el futur, que ja es comença a percebre en l’horitzó. Tres aspectes subratllo de "1984": el "Gran Germà" -l’ull que tot ho veu-, el "Doblepensar" i la "Neollengua" -manipulació del pensament i del llenguatge, la mentida.
Que el "Gran Germà" ens vigila és una veritat quotidiana. Avui el "Gran Germà" és l’Estat mateix. Els ministeris d’Interior, Sanitat i Hisenda tenen respectivament els nostres historials de delictes o faltes, els clínics i les nostres dades fiscals. I l’Agència de Protecció de Dades pot lliurar dades a bancs, empreses, etcètera, per saber qui som, quina és la nostra economia, quines són les nostres malalties… Avui dia el control del ciutadà està més perfeccionat que mai. Recordem la revelació d’Edward Snowden d’un gegantí programa d’espionatge i vigilància massius. Aquest és el Gran Germà actual, molt més temible que el d’Orwell, ja que és real.
El "Doblepensar" és la facultat de canviar d’idees quan faci falta, és conèixer la veritat i dir mentides, és defensar dues opinions diferents alhora. El doblepensar es concreta amb la "neollengua", creada per manipular i conformar el pensar i el dir de la gent. La neollengua produeix paradoxes: els ministeris de la Veritat, la Pau i l’Amor són en realitat els ministeris de la Mentida, la Guerra i la Tortura. Aquesta ficció de "1984" s’ha fet realitat avui. L’augment de retallades dels drets civils es diu que es fa per garantir la llibertat i la seguretat dels ciutadans amb relació al terrorisme internacional i local, la delinqüència i la immigració. Recordem com la guerra d’Iraq es declarà amb un munt de mentides i de proves falses, com la paraula "ocupació" es canvià per "alliberament" i com el terme "tortura" fou substituït per "tècniques d’interrogació robusta". Recordem com Trump parla de "fets alternatius" i no de mentides, com l’extrema dreta s’ha tornat dreta alternativa, com es truquen fotografies… El Gran Germà avui, amb el doblepensar i la neollengua, és el retorn dels qui es proposen com a nous déus, capaços de solucionar-ho tot.
L’autor és filòsof
