Aviat farà cinc anys que l’equip de govern de Terrassa presentava el pla de promoció per a l’ús de la bicicleta a Terrassa 2012-13, un document de 54 pàgines que prometia fins a 18 accions de promoció que he llegit atentament. S’hi descrivien amb detall els objectius, destinataris, implementació -cap pla no pot ser bo si no surt la paraula "implementació"-, l’avaluació dels resultats i les perspectives de futur. El pla coincidia amb la "supressió temporal" -no en digueu mai "fracàs"- del servei de bicicletes públiques Ambicia’t i, si fos mal pensat, diria que el pla havia de servir per dissimular-ho. Només recordaré que cinc de les 18 accions consistien a repartir les bicicletes de l’Ambicia’t entre els funcionaris municipals, el parc de Vallparadís, els hotels, les entitats socials i els alumnes de sisè de primària i els de secundària.
No he estat capaç de trobar informació a la web municipal sobre com va acabar aquell pla, ni de si se’n va fer l’avaluació promesa. No he vist mai circular bicicletes municipals -per cert, on són?-, ni he vist els "aparcaments segurs" a les noves estacions, ni el "ciclovia", ni el "desenvolupament i implementació de l’Observatori de la Bicicleta", ni sé si existeix la "Casa del Ciclista", mesures que van ser tan benvingudes pel Bicicleta Club de Catalunya al seu web i, per cert, participants actius en la redacció del pla.
Ara, però, veig que els mateixos autors d’aquell pla i responsables municipals de mobilitat no paren quiets (perdoneu, però l’acudit era inevitable). Efectivament, han anunciat la posada en marxa d’un procés participatiu per repensar la xarxa d’autobusos. Reunions grupals de voluntaris, tallers participatius… I tot organitzat per una empresa externa, suposo que per manca de personal propi especialitzat. (Segur que aviat sabrem quina empresa i per quin pressupost.) Tanmateix, els responsables també han dit que no es tracta que els que hi participin puguin dir com ha de ser la xarxa de busos -només "repensar-la"-, i ja han advertit que no hi haurà cap canvi profund perquè els usuaris ja n’estan satisfets i el servei funciona bé. A més, diuen que, si cal fer algun petit canvi, s’esperarà a la nova concessió prevista per al 2019. Miau…
Els meus lectors habituals ja saben què en penso, dels processos participatius. I també saben què en penso, dels grans anuncis de projectes municipals que, com el Pla de Mobilitat de la Bicicleta, a més de no dir-nos què costarà la broma, després de fer-ne propaganda queden oblidats a l’hora de fer-ne el balanç. De manera que no puc evitar, també ara, fer-me algunes preguntes sobre el pla sobre els autobusos. Per exemple: com és que ningú no s’ha fet responsable de la mala gestió i el fracàs -i el cost afegit que ha suposat per als terrassencs- de l’anterior concurs per a la renovació de la concessió d’autobusos? Si el servei ja és satisfactori, per què s’hi busquen problemes? Com és que encara cal esperar el 2019 per tal que es resolgui la concessió, i encara sabent que la data és perquè la llei ja no permetria mantenir l’actual provisionalitat? A què ve ara un procés participatiu només per canviar petits detalls que no es podran aplicar -perdó, "implementar"- fins després d’una nova concessió que, probablement, ja es farà amb un nou govern municipal? Si la qüestió és passar d’un model radial a un d’ortogonal -com han fet a Barcelona-, no és això una decisió tècnica que es pot estudiar amb informació objectiva i no amb opinions subjectives? No serà que quan es vol dissimular la inoperància es munta un procés participatiu?
