Opinió

No ho va fer ningú

Certament, cal un valor molt especial, quasi suïcida, per anar al jut-jat i dir que sí, que vam decidir tirar endavant, que vam entendre perfectament que ens ho prohibien una mica però no massa. Que sí, que vam pactar algunes cosetes discretament amb el govern de Madrid, però els uns i els altres ens les vam passar per allà on tots sabem. Que sí, que sabíem perfectament que estàvem traspassant una línia vermella. Que sí, que estàvem disposats a pagar el preu que fos necessari i que, tot i que vam dissimular el que es va poder i com es va poder, la veritat és que assumim el que vam fer, que ho tornaríem a fer i que ho explicarem al món sencer i a veure qui riu l’últim. Aquesta hauria estat la postura èpica. Amb dos pebrots, per groller que soni. S’entén que ningú no vulgui fer realment de màrtir ni de Ghandi: a molts, els sedueix l’etiqueta sense pagar-ne el preu. Heroïcitats, en aquests temps, poques. Lírica, a dojo. Però èpica, el que se’n diu èpica… Doncs molt justeta, la veritat. I aquí és on falla el relat del 9-N i de tot el que ha passat després. Primer, per la manca de realisme i valentia a l’hora de reconèixer que cal encara molt camí fins a assolir una rotunda majoria independentista, si és que s’hi arriba algun dia. Segon, perquè, si plantes cara, plantes cara i aguantes, per dur que sigui. Potser al final guanyaràs, o no, qui sap: aquest és el dilema. Però, moralment, guanyes sempre. I, tercer, per menystenir, en el fons, la gran majoria que sí que volem votar (el que cadascú vulgui, òbviament) i que deixin de prendre’ns el pèl. Són tres esquerdes notables, que afecten la credibilitat i la viabilitat del relat en el seu conjunt. Les astúcies són vàlides, clar que sí, i intel·ligents, però ara tocava una altra cosa, molt més poderosa. Les argúcies jurídiques, totalment legítimes, comprensibles, potser molt hàbils, no expressen fortalesa ni convicció. Al contrari: deixen entreveure que, en el rerefons, les coses no són ben bé com ens expliquen… Hi ha un altre relat, el joc tàctic de sempre, que va per una altra banda.

To Top