Ens mereixem un govern que no ens prengui a tots per idiotes i ens mereixem també que els que el voten tinguin un mínim de seny i de decència. Sé que és fort dir això, sembla que no respecti la suprema voluntat popular… Doncs no, no la respecto sempre, tot i que sí que accepto que la majoria és la majoria i que no hi ha res a fer. I no, no em refereixo al patètic paper d’un govern, el de Madrid, que es pensa que fer política és portar els adversaris a judici mentre ells s’escapen sempre de la justícia, que per això la controlen, faltaria més. Parlo d’una altra cosa, tan brutal com la formidable estafa que les elèctriques estan cometent amb la complicitat del govern espanyol i el silenci submís de la majoria de la societat. Una mostra? El ministre Nadal, anunciant la gran solució: ens haurem d’acostumar a tarifes elèctriques altes i a grans altibaixos. Coses del mercat, ja se sap… Diu això, es queda tan tranquil i el país encara més. Mentrestant, ens expliquen quatre truquets inútils per estalviar electricitat, cosa pràcticament impossible a no ser que anem per casa amb espelmes i que posem una rentadora cada tres setmanes. Confesso que no entenc la passivitat, la resignació, de milions de ciutadans. Ni amb l’electricitat ni amb l’aigua ni amb el gas ni la benzina ni els peatges ni els bancs… Com tampoc no entenc gens ni mica la conformitat general amb la corrupció (que no indigna tant com sembla), l’atur, la precarietat, la pobresa… O també amb el segrest d’Espanya i de qualsevol possibilitat de fer un país obert, flexible, plural, intel·ligent, autènticament competitiu, just… Ens estem acostumant a tot, i a Catalunya també, perquè la independència per ella sola, per virtuts que pugui tenir, no impedeix que caiguem en mans de la casta de sempre. Els anys de crisi dura, sumats als de falsa prosperitat, han narcotitzat aquest país. Si un ministre pot sortir a dir una barbaritat com aquesta, aneu-vos-hi acostumant, i ens l’empassem, és que ens mereixem mil ministres com ell…
