Del 18 al 25 de gener se celebra la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians que enguany té com a lema "Reconciliació. L’amor de Crist ens empeny". El lema s’inspira en un fragment de la segona carta de sant Pau als corintis (2co 5,14-20). El text subratlla que la reconciliació és un do de Déu destinat a tota la creació. Com a conseqüència de l’acció de Déu, la persona que ha estat reconciliada en Crist està cridada al seu torn a proclamar aquesta reconciliació amb paraules i obres. Aquesta reconciliació no es dóna sense sacrifici: Jesús donà la seva vida, va morir per tots. Els missatgers de la reconciliació estan cridats a donar la seva vida de manera semblant; ja no viuen per a ells mateixos, viuen per a aquell que morí per ells.
L’experiència de la trobada amb Crist que Pau va tenir en el camí de Damasc va canviar totalment la seva existència. Va entendre que Crist havia mort i ressuscitat per ell i per tots. Jesús no va morir només pels seus deixebles o pel seu poble; morí per totes les persones passades, presents i futures. La creu ocupa un lloc principal en la història de la humanitat i és objecte de referència contínua de la teologia paulina. La creu és el centre del misteri cristià, la manifestació més eloqüent de l’amor de Déu. En el temps que meditem aquest any sant Pau fa dues afirmacions fonamentals: d’una banda, Crist ha mort per tots; d’altra banda, Déu ens ha reconciliat amb ell mateix. La reconciliació és el fruit principal de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist, i això implica una total restauració de l’ésser humà en la seva relació amb el Pare.
Havent arribat a aquesta comprensió del misteri de Crist i del ministeri de la reconciliació, Pau sentia també que l’amor de Crist l’empenyia a predicar la Bona Notícia de la reconciliació amb Déu. I nosaltres també estem cridats a participar en aquest "ministeri de reconciliació", que suposa sempre acceptar la salvació de Déu per poder trobar la nostra força precisament en la humilitat de l’amor i la nostra saviesa en la feblesa perquè així la força de Déu resideixi en nosaltres. L’amor de Crist ens empeny a fer que la reconciliació de Déu es faci present en tots els àmbits de la nostra vida i, en conseqüència, hem d’examinar les nostres consciències en relació amb les divisions que vivim a tots els àmbits i nivells. Sense oblidar que Déu atorga sempre la gràcia necessària per guarir les relacions trencades.
Quan nosaltres érem encara pecadors, Crist morí per nosaltres… Si quan érem enemics vàrem ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill, amb molta més raó, estant ja reconciliats, serem salvats per la seva vida! I no sols això sinó que també ens gloriem en Déu, per nostre Senyor Jesucrist, per qui hem obtingut ara la reconciliació (Rm 5,6-11). La reconciliació entre Déu i la humanitat és la realitat central de la nostra fe cristiana. Les esglésies cristianes comparteixen aquest mateix manament de proclamar el missatge evangèlic de la reconciliació i la unitat. Déu és el qui fa possible la reconciliació i el qui ens fa experimentar la seva misericòrdia, i amb això ens capacita i ens envia perquè corresponguem a aquesta experiència de gratuïtat, oferint el perdó i essent agents de reconciliació. A la llum de les nostres divisions hem de preguntar-nos com podem anunciar aquest evangeli de la reconciliació i restaurar la unitat. Per ser signe de credibilitat davant el món, tal com el Senyor ens ho demana.
L’autor és el bisbe de Terrassa
