Fa uns dies, aquest diari va fer una portada que em va i·lusionar. Deia: "Revive Barcelona’92". Com el lector sabrà, enguany se celebren els 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona, de què Terrassa va ser subseu. Van ser uns temps d’i·lusió, d’empenta col·lectiva. Tot el país, tot Catalunya i, d’una manera especial, tot Terrassa van unir forces entorn d’un gran projecte. Tothom hi creia, tothom volia que anés endavant i amb l’esforç i la col·laboració de tothom va anar endavant i va ser un èxit de tots.
L’octubre del 2013 vaig escriure un article que es deia "Creure en Terrassa" (el podeu recuperar al meu blog http://TonVilageliu.Blog.Cat), on detallava alguns dels actius que té la nostra ciutat. Jo sempre dic que no només sóc terrassenc. Sóc també un terrassenquista, un activista de Terrassa. La defenso sempre allà on vaig. La poso d’exemple moltes vegades. A vegades potser em faig pesat, no ho sé. Però és que me la crec, me l’estimo. La gent que em coneix diu que se m’il·lumina la mirada i em canvia el to de veu quan parlo de Terrassa.
Terrassa és una gran ciutat. Repeteixo, per si no ha quedat clar: Terrassa és una gran ciutat. En aquest cas, gran no és una referència a la grandària sinó a la grandesa. Som una ciutat que cada dia ens dóna motius per sentir-se’n orgullós. Els terrassencs som solidaris, ho demostrem, per exemple, cada vegada que hi ha una campanya de recollida d’aliments. Els terrassencs som emprenedors, ho demostrem cada vegada que algú obre un petit negoci. Els terrassencs vivim la cultura, i es demostra en els múltiples esdeveniments culturals que se celebren a la nostra ciutat. Els terrassencs som els protagonistes d’una ciutat viva, i es demostra en la quantitat de persones que s’organitzen i dediquen temps i energies a enfortir la societat a través de centenars d’entitats. I la llista d’exemples és tan llarga que necessitaria totes les pàgines d’aquest diari per citar-los, i m’atreveixo a dir que potser no serien suficients.
Deia que Terrassa és una gran ciutat, sí. Però cal reconèixer que, en certs aspectes, ens hem adormit. I ara és quan torno a allò de reviure Barcelona’92. I em plantejo la necessitat de reviure l’esperit de Terrassa’92. D’unir forces al voltant d’un gran projecte. En tenim molts per triar. Tenim moltíssimes maneres de fer que aquesta ciutat se’n surti. Perquè, si una cosa tinc clara, és que Terrassa se’n pot sortir i que Terrassa se’n sortirà. I potser aquest és el projecte més gran, més important i més il·lusionant en què ens podem embarcar. Fer, entre tots, que Terrassa se’n surti.
Els grans projectes són bons perquè hi ha molta gent al darrere. Ho va ser la Terrassa de 1992 i ho ha de ser també la Terrassa del present i del futur. Reviure Terrassa’92 és allò que deia abans. Si tothom hi creu, si tothom vol que vagi endavant, amb l’esforç i la col·laboració de tothom, Terrassa anirà endavant i serà un èxit de tots. És doncs l’hora de reviure Terrassa’92.
