M’ha cridat l’atenció la informació que Diari de Terrassa publicava ahir, divendres, sobre el fet que Europastry, l’exitosa empresa del Vallès dedicada a les masses de pa congelades, ara vendrà els seus productes "acabats de coure" a través d’Ulabox, un supermercat virtual que distribueix alimentació a través del seu web i que la porta a domicili.
El primer que en diré és gairebé una banalitat: que tants caps, tants barrets. Vull dir que, mentre creix de manera ràpida la filosofia -i la pràctica- del comerç de proximitat, del quilòmetre zero, de la importància de la relació personal i de confiança amb el client i la formació del venedor, del producte de la comarca, de l’envasat sostenible sense plàstics…, alhora apareixen i s’expandeixen dinàmiques comercials completament oposades: la compra a distància i mecanitzada, la relació personal inexistent o el producte envasat d’origen desconegut. Vivim en un món així de contradictori.
Segonament, aquesta doble lògica de mercat té la seva correspondència en l’ús del llenguatge que es fa servir. Mentre els forns de sempre es posen els noms familiars i insisteixen, com a senyal de credibilitat i confiança, en la seva antiguitat, els nous estils de compra fan tot el contrari. Europastry vendrà els seus productes a Ulabox amb el nom Aunt Marian, que traduït vol dir Tia Mariana, i on Marian és un diminutiu de Maria en francès. És a dir, en un establiment on-line, de nom estranger, i amb una marca també en anglès, tot per fer més cosmopolita. (Encara que no sé fins a quin punt l’anglès d’Aunt Marian arriba a desdibuixar una figura tan poc universal de la Tia Mariana. No hauria estat més coherent posar-hi, posem per cas, "Single Sheyla", potser més adequat per al target a qui s’adreça?)
Però, i en tercer lloc, sobretot em sorprèn que es pretengui que a les set del matí ens pugui arribar a casa un motorista a portar-nos un o dos croissants acabats de fer. Per començar, donada la intensitat del trànsit a les carreteres i el nivell de contaminació, no em puc imaginar l’impacte de la distribució massiva a domicili d’esmorzars calents a primera hora del matí.
Des del punt de vista de la sostenibilitat ambiental, el CO2 que portarà afegit cada croissant serà brutal. Els retards en l’arribada, constants. I el cost serà inassumible. És cert que Ulabox et porta la compra gratuïtament si passa dels 59 euros. Però si només compres els croissants del matí, posem 2,95 euros, l’enviament te’n costa 6,99: total: 9,94 euros. I és que, per esmorzar cada dia amb el pa o el croissant acabats de fer, no farem compres diàries de 60 euros, oi? A no ser, és clar, que també et portin el cafè amb llet calent "acabat de sortir de la cafetera", el suc de taronja "acabat d’esprémer"… I així fins als 60 euros. I, en aquest cas, no seria millor tornar a anar a la cafeteria de la cantonada?
No cal que digui que desitjo que Europastry segueixi la seva línia d’èxit empresarial i m’alegro que, com solen dir, hagin estat capaços de vendre Donuts als EUA i croissants de mantega a França. I celebraré el dia que s’atreveixin, també, a vendre coques de recapte a Catalunya i a universalitzar-les a la resta del món, amb un nom català. Però els èxits de llarga durada depenen de si s’intueixen bé cap a on van els canvis socials i si són creïbles. I pensar que és possible, i bo, i convenient, que et portin cada dia a casa un croissant calent a les set del matí, francament, em costa de creure.
