Mentre el fiscal es pregunta si per trencar els ous cal o no violència i si fer una truita no deixa de ser una forma de terrorisme de baixa intensitat, el president Puigdemont s’ha llançat a la lírica i l’èpica de ple. Ens promet ni més ni menys que una nova era, la d’una Catalunya lliure que sortirà d’un referèndum màgic. Un referèndum que serà vinculant i vàlid…, amb lleis o sense, perquè la nova modalitat de referèndums a la catalana es basa en la validesa que aporten els votants.
Així comencem l’any, prement l’accelerador verbal i el dels gestos. En aquest cas, amb una bona jugada escènica: l’absència de la conferència autonòmica, un “teatrillo” força vistós concebut com a part de la famosa i buida “Operació Diàleg”.
Això ha estat bé, la “no-foto” de les autonomies que fan veure que decideixen alguna cosa. I ha servit per començar a tapar el que passarà (o no) d’aquí uns dies a Brussel·les: una presentació a la sala de treball 3C050 del Parlament Europeu, amb la sana intenció de muntar un “pollastre” institucional mentre Europa va a la deriva i digereix el Brexit. Tot plegat, poc líric i poc èpic com per sustentar el clam de la “nova era” que veuran els nostres ulls abans d’acabar l’any 2017. Ja anirem veient en què acaba la improvisació contínua i la fugida cap endavant, a més de la tossuda mania de no reconèixer que els vots i les enquestes no donen -de moment- ales per a la independència ni per a la insurrecció. Amb l’ajut inestimable del govern de Madrid i de la “santa coalició patriòtica”, tot podria ser… Però, de moment, el país és el que és i la nova era que s’albira a l’horitzó és més aviat boira i pressa. Males conselleres per als anys que suposadament han de ser històrics…
