El viacrucis judicial de Bárcenas és un magnífic contrapunt al vodevil de les finances dels Pujols i a la propera escenificació del cas Borbón-Urdangarin. Tres moments gloriosos, amb dosis brutals de porno dur, duríssim. El poder d’Espanya i Catalunya obert en canal a l’escorxador de la justícia i els mitjans. Quina naturalitat això d’explicar les "caixes ‘B’", les comptabilitats extracomptables, els viatges de plaer a Andorra, els grandiosos serveis institucionals que oferia el gendre a l’ombra benèvola del sogre amb corona… Tones i tones de residus tòxics, de matèries altament contaminants, d’històries putrefactes… I com si res. Tot plegat acabarà en no-res, com solen acabar aquestes coses en aquest país des de fa segles. Com a molt, algú acaba pagant, l’excepció que confirma la regla. I sempre s’acaba trobant la manera de fer més suau el càstig si el condemnat sap estar calladet i aguantar el xàfec heroicament. A qui li toca, li toca, tot i que realment no li toca a gairebé ningú. Tot passa entre grans escàndols, indignacions desmesurades, paraules gruixudes… I, al final, no-res.
Totes aquestes immenses trames corruptes que han convertit aquest país en un fangar tenen altíssimes probabilitats de perdre’s en processos interminables i d’acabar tard o d’hora més o menys oblidades. I, si no, assumides, amb la major naturalitat del món, per un país en el qual els ciutadans se senten molt millor si exerceixen de súbdits mesells i de "paganos" de la festa. És la tradició, molt ben consolidada. I per això ni passa ni passarà res, no hi haurà cap catarsi, no es farà neteja, no es canviarà res. Només mutaran les formes, s’afinaran els procediments, i para de comptar. Per als que encara somien amb revolucions i canvis (consti que amb la meva simpatia), el paisatge està ple de lliçons sobre la profunda i majoritària naturalesa del país. No tenir-ho en compte és un greu error i es paga amb grans frustracions futures. Les coses són com són i ja està. I anem fent, això sí, remugant una mica i queixant-nos… Davant la tele o el mòbil, al bar o a la sobretaula. I res més.
