Una vegada perduda la fe (injustificada i infantil) en la política, només ens queda la fe en els jutges "de ba-se" i la seva capacitat per fer valdre la llei per damunt dels excessos de la força, dels abusos, del poder… No és que siguin una legió de nous Robin Hood disposats a defensar els febles, però sí que s’estan produint interessants moviments que per una vegada no van sistemàticament a favor dels abusos emparats en lleis injustes, sinó de la justícia. Un exemple? La sentència d’un jutge de Barcelona que ha anul·lat algunes clàusules d’un contracte hipotecari de Bankia i que ha acceptat, de fet, la dació en pagament. No és el primer cas, però fins ara han estat poquíssims. El que fan és retornar la hipoteca al seu esperit original: si no pagues, perds el pis que era la garantia del crèdit, però no et quedes amb deutes envers el banc per a tota l’eternitat, a més d’uns interessos exponencials. I tampoc no arrossegues els desgraciats que et van avalar, si fos el cas. El jutge barceloní no s’inventa una llei diferent, en absolut: resulta que es recorda que tenim una Constitució que diu algunes coses més que allò de la sagrada unitat de la pàtria, que hi ha altres lleis, que hi ha directives i sentències europees que a Espanya són ignorades sistemàticament… Vaja, que no totes les lleis estan fetes pel poder polític a la mida de la banca, sinó que n’hi ha que protegeixen els interessos dels ciutadans. Oh meravella de meravelles. Mentre els nostres legisladors toquen la lira a dalt dels núvols, com si en aquest país no s’estigués produint un abús continuat per part de la banca, hi ha jutges que troben maneres legals, ajustades a dret, de fer justícia. Extraordinari. I això no és cap revolució ni ibsumissió ni desobediència ni punyetes, sinó purament i simplement una reivindicació constitucionalista. Al·lucinant. Ja s’encarregarà Bankia i qui sigui de recórrer sentències fins al dia del judici final, que per a això tenen diners i temps per contractar advocats i fer veure que no passa res, però comencen a tenir un seriós problema. Com amb els ajuntaments que posen sancions pels pisos buits. Se’ls està acabant la impunitat i el poder absolut amb què han trepitjat, arruïnat i destrossat el mateix país que, indecentment, els ha hagut de rescatar dels seus excessos. Això es comença a posar interessant…
