El dijous dia 1 de desembre a la seu de Càritas Diocesana, a la ciutat de Sabadell, va tenir lloc la constitució i presentació de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Diocesana de Terrassa. Ens podem preguntar el perquè d’un observatori de la realitat social. La resposta es ben senzilla: perquè des de Càritas Diocesana pensem que hem de lluitar contra la pobresa i l’exclusió social amb mètodes nous i eines renovades. Aquest observatori comptarà amb la participació dels tècnics diocesans, experts del món universitari, representants del món polític i sindical, del món empresarial, entitats rellevants de la societat civil i amb el suport de l’Equip d’Estudis de la Confederació Càritas Espanyola i la fundació FOESSA.
La creació de l’observatori respon a tres objectius: el primer, relacionat amb la incidència social: volem analitzar la realitat social del nostre territori diocesà, conèixer-ne les condicions de vida i poder disposar d’un fons d’informació. El segon, vinculat a la nostra pròpia missió que, a més d’acollir les persones amb situació de necessitat, marca la finalitat de sensibilitzar la societat davant les situacions d’injustícia: visibilitzar en l’àmbit diocesà les situacions de pobresa i necessitat, per sensibilitzar la societat i també elaborar informes específics sobre temes concrets i també memòries anuals. Un tercer objectiu respondria a la necessitat com a entitat de disposar de millors elements de coneixement social i de context per a la presa de decisions i la formació institucional, tot definint criteris de seguiment i d’iniciatives de lluita contra la pobresa i a favor de la inclusió social.
Amb la creació de l’observatori no pretenem donar resposta a situacions puntuals, ni tan sols estructurals. És un fruit més de l’acció caritativa i social de la nostra comunitat diocesana, de les seves arrels més pregones, dels seus fonaments. En el meu parlament de l’acte de presentació vaig recordar-ne els fonaments. El punt de partida és la crida a la conversió i a la promoció humana. Una crida que és anterior a la recerca de solucions concretes i a l’elaboració de projectes, que també precedeix la denúncia profètica dels mals estructurals. Recordem que Jesús comença la seva predicació fent una crida a la conversió: "S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop; convertiu-vos i creieu en la Bona Nova" (Mc 1,15).
El principi fonamental és la teologia de la comunió i la vivència de la comunió eclesial, que esdevé solidaritat. La bona nova de l’Evangeli consisteix que som fills de Déu, cridats a formar una família de fraternitat i comunió. La solidaritat és fruit de la comunió que ens uneix amb Déu i amb els germans i, com a conseqüència, té lloc el servei desinteressat als altres, tant en les seves necessitats materials com en les espirituals, per tal que cada per-sona pugui arribar a la plenitud volguda per Déu.
La perspectiva de la nostra acció caritativa i social és la centralitat de la persona. La nostra societat només es pot organitzar i funcionar adequadament si posa l’ésser humà al seu centre, si promou la dignitat de la persona, i si té present Déu, ja que l’ancoratge últim en Déu és el que sosté la vida personal i social. La persona ha d’ocupar la centralitat de l’economia no tant com a subjecte econòmic o ciutadà, sinó sobretot com a ésser humà dotat d’una dignitat transcendent. Promoure la dignitat de la persona significa reconèixer que té drets inalienables, dels quals no pot ser privada per res ni per ningú.
Que Déu misericordiós, Pare de tots, ens ajudi en aquest camí de servei.
L’autor és el bisbe de Terrassa
