Amb la perspectiva serena que dóna haver superat la barrera dels 80 anys, em permeto recordar alguns dels bons desitjos que fa anys voldria veure fets realitat. El primer és aconseguir que tothom pugui tenir una feina digna per poder guanyar-se la vida i per poder realitzar-se com a persona. Hi ha països com Alemanya, Àustria o Japó que tenen taxes d’atur inferiors al 5%, cal preguntar-se per què nosaltres no podem assemblar-nos-hi? Segurament calen més polítiques actives de formació per a les persones en atur i també fan falta més diàleg i més concertació entre l’empresariat i els sindicats. Amb una política de sous més justa de nivell europeu, tothom hi podria sortir guanyant.
El segon desig és poder recuperar les nostres llibertats nacionals; Catalunya és una nació amb una història, una cultura i una llengua pròpies i ha de poder decidir el seu futur polític, de forma pacífica i democràtica. Ben entès que si al final es decidís la independència també caldria pactar una entesa fraternal amb la resta d’Espanya, amb la qual tenim tants lligams familiars i tantes relacions de tot tipus. Tot amb tot el procés en marxa necessita, per les dues bandes, interlocutors de la màxima categoria i amb voluntat d’entesa, ben lluny dels enfrontaments i les desqualificacions avui dia massa habituals.
Millorar la convivència a Terrassa és el tercer desig. La nostra ciutat darrerament ha esdevingut molt diversa, tenim ciutadans procedents d’arreu del món, cosa que a vegades fa difícil l’entesa. Així podem preguntar-nos quan tindrem regidors nascuts al Marroc o encara més lluny? Atès que la primacia de la indústria tèxtil fa molts anys que es va acabar i que la bombolla de la construcció ha fet aigües, ara la ciutat ha de buscar continuadament nous camins, sense oblidar les possibilitats de les nostres joies de turisme. Entre la diversitat del personal i els constants canvis d’activitats, també aquí són obligats els consensos.
Acabo recordant la necessitat de treballar aferrissadament per un món nou més just i fraternal, on hi hagi més pau i més justícia arreu. Que s’acabin les guerres i els enfrontaments que està demostrat que no porten enlloc.
Cal que prosperi la no violència, que defensa el papa Francesc, fins i tot per als països amb conflictes.
És l’hora del nou secretari general de l’ONU, el portuguès Antonio Guterres, del qual cal esperar una bona feina en benefici de tota la humanitat.
Això sí, li caldrà Déu i ajut per poder sortir-se’n, però aquesta és l’esperança de molta gent de bona voluntat.
L’autor és doctor enginyer industrial
