Pocs personatges com l’ambaixador Trillo resumeixen el que és, ha estat sempre i seguirà essent pels segles dels segles l’essència de la casta hispana. Una combinació poc refinada però eficaç d’arrels franquistes, de militarisme “de boquilla” i de despatx, d’espanyolisme desencaixat i de capitalisme extractiu i cínic, tot això adobat amb una absoluta convicció d’haver nascut per governar aquest gran país des de la capital, com si fos un “cortijo”. Això és Trillo, en la seva forma més grollera i matussera, amb una cara dura infinita i la seguretat que li atorga saber que és el guardià de poderosos secrets i discretes connexions entre totes les facetes de la casta que arruïna, ofega i maltracta aquest país. El seu nom, per suposat, és intercanviable amb molts altres personatges, amb grans famílies populars i socialistes, que òbviament se situen un graó per damunt de les corresponents castes autonòmiques on s’ha reproduït el model de vassallatge i extracció de diners i recursos de tota mena. El secret, per suposat, és fer-ho sempre amb la màxima naturalitat, com si fos per dret diví, i teixir una sòlida xarxa que serveixi de coixí si algun dia s’obre alguna crisi. Com la de l’avió Yak-42, una de les grans infàmies de les infinites que hem vist en els darrers vint anys, infàmies impunes, que generen agudes inflamacions socials i després passen pel sedàs de la indiferència, perquè mai, mai, no ens plantegem canviar de veritat res. El país està acostumat a ser com és, i això val fins i tot per a Catalunya, en la qual el vent de la independència sembla de canvi, però no ho és tant, ni de bon tros. L’obscenitat dels Bárcenas, els Trillos, els Pujols i tota la llarga llista de personatges i nissagues familiars és vista amb naturalitat i pessimisme: fa tants segles que anem tirant així que ja no se’ns acut que podríem canviar-ho sense necessitat de fer cap revolució bolxevic ni assaltar cap Bastilla. Ens perden les grans revolucions i encara ens perd més la desídia i la indiferència generalitzades, la incapacitat de passar de la indignació als fets, fent neteja prèviament. Tot acaba a la barra del bar o a la tertúlia televisiva. Així, personatges com Trillo tenen el seu quadre assegurat a la galeria de retrats d’il·lustres patricis servidors de la pàtria. Mentrestant, discutim sobre les cavalcades…
