Tinc una clàusula sòl? Què és una clàusula sòl?
Què puc reclamar? I si el banc ja me la va treure, puc reclamar el que havia pagat de més?
Qui em pot ajudar?
Per contestar aquestes preguntes cal saber que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en sentència de 21 de desembre de 2016, s’ha pronunciat sobre el retorn total als afectats del que s’ha cobrat hipotecàriament i indegudament per clàusules sòl. Al seu moment, el Tribunal Suprem espanyol, en la sentència de 9 de maig de 2013, va establir que no es podia reclamar enrere, és a dir, amb efectes retroactius, afavorint la posició de la banca i perjudicant per tant l’ànsia de justícia dels afectats.
Aquests dies, tot i la claredat del tema i la impossibilitat de recórrer, el Govern espanyol no resol com obligar la banca al retorn, no ho té clar i encara no ha pres cap decisió vinculant per a la banca.
Una clàusula sòl és una clàusula bancària inclosa en un contracte de préstec bancari, que per manca de transparència és nul·la i per tant els seus efectes han de portar a retornar als afectats el que se’ls ha cobrat de més i indegudament.
La clàusula sòl significa que, havent referenciat el tipus d’interès d’un préstec hipotecari a un índex, quan l’índex baixa per sota d’un percentatge, la clàusula no s’aplica i el client (el ciutadà) segueix pagant com si no hagués baixat per sota del límit, amb clar benefici per al banc i perjudici per al client.
Com podem saber si en som afectats o no? Cal que algú expertament li revisi la documentació (a la Cambra de la Propietat s’ha endegat una campanya i només cal portar una còpia de l’escriptura d’hipoteca i l’últim rebut de pagament de la hipoteca).
Perquè, de fet, la sentència del Tribunal de Justícia Europeu no es pot aplicar automàticament, sinó que cal que els afectats ho reclamin.
I és clar que ara és el moment de reclamar. D’entrada, cal pressionar totes les entitats bancàries que ens han cobrat de més indegudament per haver incorporat de forma no transparent aquesta clàusula.
Com? El primer que cal és fer un requeriment per part de l’afectat -prèviament assessorat- al banc de què es tracti, reclamant que es deixi d’aplicar la clàusula, si és que encara s’aplica (hi ha bancs que van deixar d’aplicar-la a partir de la sentència del Tribunal Suprem) i demanar que se li retornin els imports resultants de la diferència entre les quantitats abonades per l’aplicació de la clàusula sòl i les que realment hagués hagut d’abonar si la mateixa no hagués existit (també si ja s’havia deixat d’aplicar).
És molt important que les reclamacions dels afectats siguin les més possibles, ja que el banc de què es tracti s’adonarà així de la conveniència de complir voluntàriament amb l’obligació de retorn. Tinguem present que els bancs serien condemnats judicialment no només al retorn del que han cobrat de més, sinó que molt possiblement ho serien a pagar els interessos i les costes dels procediments judicials.
Per sort, en aquesta magnífica sentència, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea corregeix la injusta doctrina del Tribunal Suprem espanyol (socialment no acceptada i sense justificació legal) sobre la no retroactivitat de les clàusules sòl de les hipoteques comercialitzades per quasi tots els bancs abans de la crisi econòmica.
El Tribunal Europeu estableix que la jurisprudència espanyola del Tribunal Suprem no és correcta, al limitar injustificadament en el temps els efectes de la declaració de nul·litat de les clàusules sòl contingudes en els contractes de préstec hipotecari a Espanya i és incompatible amb el dret de la Unió, ja que aquesta limitació dóna lloc a una incompleta i insuficient protecció dels consumidors, per la qual cosa no constitueix un medi adequat i eficaç per tal que cessi l’ús de les clàusules abusives.
Bé, en el proper comentari farem anàlisi de diverses situacions en què es pot trobar el ciutadà, però a la Cambra de la Propietat el poden assessorar individualment ja mateix (també electrònicament a www.cambrapropietat.com).
L’autor és advocat
www.planaslegal.com
