Opinió

La no violència: un estil de política per a la pau

Celebrem la solemnitat de santa Maria, Mare de Déu, i la 50a Jornada Mundial per la Pau, amb què mantenim viu al llarg dels anys aquell missatge que els àngels transmeten als pastors la nit de Nadal: "Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor". Els àngels anuncien als pastors el naixement de Jesús, que és pau a la terra per als homes que ell estima. El missatge que el papa Francesc ens ofereix enguany porta aquest títol: "La no violència: un estil de política per a la pau".

La violència i la pau es troben al punt de partida de dues maneres absolutament oposades d’entendre la vida i de construir la societat. L’expressió "no violència" significa una aspiració, un desig, un refús moral de la vi-olència, de les barreres, dels impulsos destructius, però comporta també un enfocament polític realista, proactiu, constructiu, obert a l’esperança. La proliferació de brots de violència té unes conseqüències socials gravíssimes en tots els sentits. Ens trobem en una situació en què, per desgràcia, es multipliquen aquests brots; per això és tan important donar espai a la no violència com a mètode polític i com a camí realista per superar els conflictes armats, intentant obrir camins de pau fins i tot allí on sembla impossible. Aquest mètode polític es fonamenta per damunt de tot en la primacia de la llei. Si se salvaguarden els drets de cada persona i la mateixa dignitat de cadascú sense discriminació ni distinció, la no violència, entesa com a mètode polític, pot constituir una via realista i eficaç per superar els conflictes armats. Però per damunt de tot s’ha de partir del reconeixement de la força del dret, que és igual per a tots.

El missatge es refereix també al tràfic il·legal d’armes, que sosté la major part de conflictes en el món. El comerç mundial d’armes és un negoci en què s’ajunten interessos polítics i econòmics, a més dels estratègics o de defensa. Globalment es tracta del comerç més lucratiu, seguit pel tràfic de drogues i la prostitució. El 70% d’aquest comerç prové dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU: Estats Units, Rússia, Xina, França i Regne Unit.

Entre els 10 primers fabricants també es troben Alemanya, Espanya i Itàlia. Encara que la major part de les transaccions la duen a terme entitats comercials, la responsabilitat principal d’aquest comerç resideix en els governs que s’escuden en el dret a la defensa pròpia per comprar o vendre armes.

En l’actualitat, l’Orient Mitjà, amb els seus nombrosos conflictes, s’ha convertit en un mercat més que rendible per a la venda i compra d’armes; un mercat que atreu molts productors i governs occidentals i que alimenta un terrible bany de sang a la regió. No és estrany que aflori el dubte de si aquestes guerres tenen lloc per problemes reals o són provocades per vendre estocs d’armes, o les dues coses a la vegada.

En qualsevol cas, és urgent acabar amb el tràfic il·legal d’armes i que es reguli amb molt de rigor el tràfic legal, és a dir, amb la legítima finalitat de defensar la integritat de la pròpia nació o Estat. Que santa Maria, Mare de Déu, Reina de la Pau, ens acompanyi aquest any que comencem i ens ajudi a ser autèntics constructors de la Pau.

És urgent acabar amb el tràfic il·legal d’armes i que es reguli amb molt de rigor el tràfic legal, és a dir, amb la legítima finalitat de defensar la integritat de la pròpia nació o Estat

To Top