Són incansables i es creuen invencibles. Ens han venut tantes "motos" i amb tant èxit, que per què no hauria de ser possible repetir la jugada… Ens han destrossat el món del treball i el dels impostos, han rescatat immobiliàries i bancs, han fotut al carrer desenes de milers de famílies, han tallat la llum o el que sigui sense miraments, han rescatat autopistes… I no ha passat res. Senzillament, ho hem digerit després d’emprenyar-nos una mica. Són raríssimes, a Catalunya i Espanya, les iniciatives polítiques o privades que planten cara a aquest desastre… De manera que creuen que ara també ens podran estafar una vegada més amb les clàusules sòl. No tenen la més mínima intenció de complir la sentència europea. Buscaran totes les trampetes i tripijocs possibles per enredar, per ajornar la devolució dels diners, per marejar-nos a tots fins que ens resignem. De moment, el govern ja té un pla per facilitar les coses a la banca, donant per descomptat que en el futur els retornarà l’immens favor. Les devolucions es faran de la manera més suau possible, a diferència dels desnonaments, que es fan de la forma més bèstia i indecent possible, amb la cobertura de lleis abusives i injustes. Ara estan "pastelejant" les solucions. I això també inclou les devolucions de les entitats desaparegudes, que acabarà pagant l’Estat, en el que no serà res més que un nou rescat bancari amb diners públics. Milers i milers de milions d’euros que van a parar a la banca, als grans interessos corporatius, que després es compensen amb pujades d’impostos massives i retallades, que en els temps que vivim seran més dissimulades però no afluixaran. Aquest era i és el pla, i l’executen al peu de la lletra. L’any 2016 s’acomiada amb una nova jugada, que no té res de magistral, que empobreix el país, dilapida diners públics a cabassos i consolida la indecència com a llei fonamental del sistema jurídic espanyol. I nosaltres mentrestant brindant amb cava i comptant els grans de raïm i dient-nos que l’any 2017 serà millor… I sí que ho serà, sí, però per a ells, que saben que ens deixarem atracar una vegada més i les que facin falta…
