En diuen BCN World, però en realitat és una mena de Catalonia World, dintre de l’ecosistema peninsular que podríem anomenar Iberia World. Un gran parc temàtic de turisme i joc al costat de Port Aventura. Els promotors i els padrins estan encantats d’haver-se conegut, anuncien la bona nova de milers de llocs de treball, de milions d’euros de facturació, d’exèrcits infinits de visitants… I això, en teoria, és una de les grans notícies de l’any. Ara sí que anem bé. Ara sí que els inversors confien en nosaltres. Au, vinga, ja n’hi ha prou de prendre el pèl a la gent d’aquesta manera. Ens estan fabricant, a Catalunya i a Espanya, un país sense amor propi ni futur, un país de cambrers, de putes, de ruletes i casinos, de muntanyes russes, de gent endeutada, de sis-centseuristes, de mileuristes. De pensionistes. Ho dic per provocar, clar, perquè hi ha molta gent que no és així, però el model sí que va cap a aquí. Ho dic amb tot el respecte, faltaria més, però el futur no pot passar per aquí. Que no. Que així no es va enlloc. Un país, independent o no, interdependent o el que es vulgui, funciona quan fa cotxes, ordinadors, robots, medicaments, i no pisos, ni complexos turístics ni altres collonades. Indústria, indústria i indústria. I sous dignes i alts, i bones condicions laborals, i un bon sistema de benestar i gent que se senti segura i satisfeta i no espantada, maltractada o mal pagada. I pocs plans estratègics de les administracions, patronals, sindicats i més idees serioses, sòlides, amb bones lleis, valentia i sentit comú. Així és com es progressa i ho sabem tots i totes. La resta és una pèrdua de temps, una estafa, que només genera misèria futura. Els que ens venen una mena de país basat en el model Las Vegas i en el "desarrollismo" turístic del franquisme ens estan estafant, entre altres coses perquè no tenen ni una sola idea vàlida de futur. Només xerrameca. BCN World no és el futur, sinó el passat. Airbnb és el passat, disfressat de tecnologia. El present és un país cada vegada més empobrit, desenfocat, que no va enlloc i que no genera cap mena de benestar per al present ni el futur. Vivim sobre una gran mentida (ruleta, turisme, pisos) més vella que l’anar a peu. I tornarem a entrebancar-nos amb la mateixa pedra.
