Alumnes de totes les edats i de nombroses escoles de la ciutat són els protagonistes de les imatges, en pàgines interiors, del Diari amb motiu de la celebració del Nadal en els respectius centres educatius. Sóc, perfectament, conscient del meritós treball de la Mercè Boladeras en tasques de recopilació i adequació de tot el que li arriba a la redacció. En aquest tema no valen els oblits. Són nombrosos i molt diversos els actes escolars pertanyents al cicle nadalenc i per lògica s’amunteguen, amb escreix, en els darrers dies del trimestre. Grans i petits van desbordats car sembla que s’acabi el món. També hi ha la possibilitat que la preparació de l’espectacle/interpretació s’empassi un munt d’hores lectives i que el llegir ens faci perdre l’escriure. Habitualment agraden més els assajos que els pronoms febles o la formulació de química. Tot requereix de la seva justa mesura i dedicació. No hi ha dubte que tothom vol lluir el seu treball, els decorats, les disfresses i que les cançons estiguin ben interpretades. Alguns professionals del món del teatre i la interpretació varen començar els seus primers passos en actuacions escolars/parroquials dels Pastorets o d’estampes nadalenques diverses.
Les pàgines i la temàtica bé podrien semblar una rutina que es repeteix any rere any. En realitat, activitats i cicles anuals, escolars o no, poden oferir aquesta impressió. Segons com tot podria semblar repetitiu i rutinari. I no cal dir si ens posem en temàtiques vinculades amb la gastronomia d’aquestes dates o com guarnir la taula en dies assenyalats. Sempre és el mateix o quasi. Ens cal posar imaginació davant tedis i rutines. I això ho podem fer veient les imatges d’aquests nens i nenes que celebren el Nadal a l’escola i esperen les instruccions de llurs mestres per cantar, ballar o fer la representació del pessebre vivent. No us podeu imaginar la il·lusió d’aquestes criatures en moments on són els veritables protagonistes d’un conte i/o d’una nadala. Joves i grans recorden el temps escolar amb oscil·lacions de memòria i oblit. En qualsevol cas ningú oblida els nadals a l’escola, la generositat d’aquell mestre ni tampoc l’anhelat viatge de fi de curs. Sobresurten per damunt d’altres records i vivències. Es normal que marquin per sempre algunes dates assenyalades i també les persones que ho feren possible. L’escola pot ser moltes coses però, per damunt de tot, és una fàbrica de records i emocions. Penseu que el somriure i la il·lusió poden estar absents a la llar i la família. L’escola fa, sovint, una tasca d’aixopluc i acollida per a molts infants mancats, per raons diverses, d’estima i afecte. Famílies, aparentment normals, on la rutina també hi ha fet arrels. Estic convençut que alguns infants desitjarien que el cicle nadalenc es perllongués a l’escola amb el corresponent estalvi de conflictes i desavinences. Hi ha de tot i força però les expressions són úniques, del tot inoblidables.
