Podemos era, no és i qui sap si tornarà a ser un interessant format polític, una ventada d’aire fresc en un país que està atrapat en un curtcircuit polític. Aquí la força se’ns escapa per la boca. Primer, aguantem amb una paciència i resignació infinites. Després, ens indignem, tot i la por que s’ha estès per tota la societat. I, al final, tornem al cercle viciós de la resignació, la indiferència i el que se salvi qui pugui i com pugui, cadascú a la seva. Semblava que Podemos trencaria això, que donaria sortida política a la indignació, a tota la gent miserablement maltractada aquests anys, i que renovaria l’esquerra en general i la socialdemocràcia en particular, que ha perdut el nord i la batalla contra el pensament únic neoliberal que té segrestada la política. Hi havia i hi ha espai per a una socialdemocràcia més exigent, més coherent, i per a corrents més radicals com el que representa Podemos: són o haurien de ser dues cares d’una mateixa ànima. Doncs no. Ja no serà així durant una bona temporada. Podemos ha caigut de peus a la galleda de la vella, vellíssima política. L’espectacle que estan donant (animat des dels mitjans de comunicació addictes al borbonisme constitucional, a la gran coalició i sotmesos a la banca) és d’una misèria política que impressiona. En poques setmanes han perdut el nord i han decebut moltes persones que potser no els votaven ni tampoc els votarien en el futur, però que reconeixien que feia i fa falta una bona sotragada. El problema de la nova política és que és això, política, i la política és fronterera amb la grandesa i amb la misèria. No és gens fàcil trobar el to de la nova política, canviar-la, ser eficaç i al mateix temps trencar els vells esquemes jeràrquics de la partitocràcia, els hiperlideratges… No n’hi ha prou amb eslògans, ni amb la tele. I potser tampoc no podia ser cosa de quatre dies, de passar de zero a cent en dos segons. Cal cuina, paciència, temps. A tota l’esquerra. Sense oblidar que si les coses continuen igual, a tot l’espectre de les esquerres, seguirem tenint els governs que ens mereixem i seguiran castigant-nos durant anys i panys. Ara per ara, això és el més probable.
