Hi ha obres de teatre que els passa com al torró "El almendro" que tornen a casa per Nadal. Són aquestes obres rodones que ens donen aquest toc de felicitat, festes familiars i potser una abraçada de cor. La primera que torna i per mèrits propis és a la sala Barts del Paral·lel barceloní, "El petit príncep", d’Antoine de Saint-Exupéry, amb un repartiment renovat: Xavi Duch, Àngel Llàcer, Cisco Cruz, Diana Roig, Ivan Labanda i Júlia Bonjoch. Tots ells realitzant una feina notable tant d’actors com de cantants, de la mà de Manu Guix i Àngel Llàcer. El musical, dirigit per Àngel Llàcer, té el segell de qualitat de la fàbrica la Perla 29. "El petit príncep" (1943), de Saint-Exupéry, és una d’aquelles obres que serveixen per reflexionar sobre el sentit de la vida i el veritable valor de les persones, de les coses i de l’amistat. El musical d’Àngel Llàcer i Manu Guix recupera l’emoció de la història, del punt de vista del filòsof que es pregunta per les coses essencials de la vida, que disten molt de les coses per les quals les persones en la societat actual corren: el diners, la fama, la glòria, la seguretat, el treball… I ens recorda des de l’emoció que les coses realment importants només es poden aprendre amb l’ànima.
No deixem la fórmula d’èxit per anar al Teatre Nacional de Catalunya. Àngel Llàcer i Manu Guix s’han acostat a un clàssic llevant les teranyines del temps, l’han tret de les prestatgeries de la biblioteca i li han donat una sacsejada per treure-li la pols. L’objectiu d’aquesta posada a punt és aconseguir una versió de "Molt soroll per res", de William Shakespeare, en un espectacle enginyós i divertit, en què a penes hi ha descans per als sentits. La comèdia queda convertida en un rodatge de cinema, un plató de l’època daurada dels musicals des d’"El cantant de jazz" fins a "Melodies de Broadway" passant per "Un americà a París", "Cantant sota la pluja", etcètera, dels grans estudis com Metro Goldwyn Mayer, Paramount o Warner.
Ara ens n’anem al Maldà per veure "El llarg dinar de Nadal", de Thornton Wilder, amb direcció d’Alberto Díaz. Ens trobem a casa de la família Bayard, el gall dindi és a punt i el vi, a les copes. Un any més es reuneixen al voltant de la taula i mengen, estimen, ploren, neixen, beuen, enyoren, riuen… Una peça carregada d’humanitat, humor i tendresa.
Al Teatre Almeria ha tornat "Flor de Nit. El cabaret". Víctor Álvaro dirigeix una versió de l’espectacle musical produït per Dagoll Dagom l’any 1992 amb textos de Manuel Vázquez Moltalbán i lletra de Joan Lluís Bozzo i per descomptat la música d’Albert Guinovart. El musical ens planteja el tema de la doble conducta, la moral del dia i la moral noctàmbula. Flor de Nit és un cabaret ple de cançons, alcohol i noies, on es troben artistes i gent amb diners, senyors rics i senyoretes de moral distreta en el marc del Paral·lel. Un món caduc al qual es mira amb la nostàlgia d’un temps passat. Un homenatge a una ciutat, Barcelona, situada entre l’avantgarda i el populisme. Un musical que recull l’essència de la poesia del gran Manolo Vázquez Montalbán.
Altres títols de la cartellera no és que tornin sinó que no se n’han anat per l’èxit de taquilla: "El curiós incident del gos a mitjanit", amb un gran Pol López; "El test", a la Muntaner; "La treva", a la Villarroel; "Sugar (ningú no és perfecte)" ara a l’Eixample Teatre; "Testimoni de càrrec", al teatre Raval; "You say tomato" al Club Capitol, i el gran èxit de la temporada, "Art", amb Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva.
