Tal dia com avui, cap al tard, fa una mica més de dos mil anys, se suposa que una parella a punt de tenir un fill estava buscant desesperadament un allotjament. Josep i Maria, en el molt improbable cas que hagin existit, en un encara més improbable 24-D de l’any zero, no haurien pogut llogar-se ni un miserable pessebre si fos amb els preus i lleis de lloguer que tenim al nostre país. Barcelona, per exemple, experimenta aquesta situació amb més duresa que ciutats com Terrassa, i tot indica que comença a expulsar persones i famílies. Els lloguers de pisos estan pels núvols, per moltes causes: operacions especulatives de grans i petits propietaris i inversors de pisos, l’efecte “Airbnb”€ I les inexistents limitacions legals als preus abusius. No estaria malament, gens malament, que en aquest país es comencés a pensar seriosament a posar topalls als preus de venda o lloguer de les propietats immobiliàries. Sí, seria un atemptat als sagrats principis de l’economia de mercat i la lliure competència, una catàstrofe per a tots els que viuen d’una o altra manera del totxo: els propietaris de locals comercials que apugen i apugen les tarifes, la banca, les immobiliàries, els notaris, Hisenda, els inversors que esperen treure guanys infinits i exponencials dels seus pisos€ Tenim el país sencer orientat al totxo, que és una cosa més aviat improductiva i que paralitza la resta de l’economia, a més de generar bombolles i injustícies socials a dojo.
Ja va essent hora d’acabar amb els pessebres de lloguer a preu de luxe, amb això que ara s’anomena “gentrificació” i que no és res més que l’expulsió de ciutadans i famílies pobres d’un barri o d’una ciutat, amb els abusos dels grans negocis immobiliaris que arruïnen el comerç, que fan baixar els salaris, que són una llosa pesadíssima per a moltes empreses, que consumeixen inversions i crèdits exageradament, uns diners que es podrien invertir en sectors capaços de crear més riquesa, més futur i més feina€ Sí, ja sé que això és una heretgia. Però si no deixem de ser un país “totxoaddicte”, en tots els sentits, no ens en sortirem i al final no ens quedarà, metafòricament parlant, ni un miserable pessebre on aixoplugar-nos.
