Sens dubte el Paral·lel barceloní és un lloc de llarga tradició de musicals. Als habituals espectacles de cabaret de El Molino i a l’"Scaramouche", de Dagoll Dagom, del Victòria, se li ha sumat ara el "Moustache, The Rhythm Musical", un nou espectacle de gran format creat i dirigit per Coco Comin al clàssic teatre Apolo, potser el teatre millor preparat tècnicament per a musicals de la capital.
"Moustache" està basat en la disciplina del tap-dance com a fil conductor dels números musicals de diferents autors, estils i èpoques que s’interpreten a l’espectacle. "Moustache" és un gran musical de claqué on els ballarins tenen tota la focalització de la posada en escena.
Es tracta d’una producció creada íntegrament per professionals catalans amb una escenografia de Paco Azorín i un ric disseny de vestuari, amb més de 300 vestits i un pressupost important.
En l’apartat artístic, cal destacar la direcció musical de Xavier Mestres i la direcció coreogràfica de les mestres de tap-dance Sharon Lavi i Júlia Ortínez, al costat de la pròpia Coco Comin.
Els diàlegs són en castellà i és apte per a tots els públics. Es tracta d’un musical familiar, compta amb un elenc de nou actors-cantants, sis músics en directe i un cos de ball compost per vuit ballarins de la Companyia de Claqué Coco Comin. Tots fan ressonar les seves sabates amb micro incorporat sobre l’escenari, sota el qual també s’amaguen micròfons per potenciar el so, a què cal sumar una orquestra de sis músics que, gràcies a la tecnologia, es multipliquen.
Després de més de 25 anys produint, dirigint i coreografiant musicals d’èxit, Coco Comin és un dels principals referents de les escoles de teatre musical de Catalunya. Tot l’elenc està lligat a l’escola de dansa i comèdia musical que Coco Comin va crear fa 45 anys. Aquest és el muntatge número 29 en la carrera d’aquesta coreògrafa i productora i s’hi ha invertit mig milió d’euros, amb la idea d’amortitzar el producte a Madrid i a la gira de la companyia.
L’argument de l’espectacle és el de menys i el sentit de l’humor sobra, el que es fa necessari són els números de ball, l’espectador no pot endevinar cap a on camina l’espectacle respecte a la dansa. Els veritables protagonistes del musical són els ballarins, entre ells un ballarí posseït per l’esperit de Fred Astaire, el terrassenc Alejandro Carrera. No és la primera vegada que treballa a nivell professional, però en aquesta ocasió brilla en un gènere que li és propi, que emana del seu talent quotidià per al claqué.
