Un dels aspectes que més em fascinen de la política és que combina allò que té de més noble l’acció humana, el servei a la comunitat, amb allò que té de més cruel, que és la lluita pel poder. Grans ideals acompanyats de terribles punyalades i traïcions. Eficaces accions transformadores al costat de retòriques demagògiques i fraudulentes. No és estrany que en puguin sortir sèries com “The West Wing”, que et fan venir ganes de fer política, al costat de “House of Cards”, que et fa donar gràcies a Déu de no haver-t’hi embolicat mai. O aquest entremig, més europeu, però no menys dur, que és “Borgen”.
I si aquestes sèries se situen en el pla superior de les administracions i, per tant, els ideals i els crims són de molta envergadura, en el pla local -potser perquè allò que hi ha per repartir és més poca cosa-, la dimensió dels ideals i dels crims sol ser menor, però en canvi la duresa és tan o més gran.
El lector, a aquestes alçades de l’article, ja s’ha adonat que parlo de l’anunci de Terrassa en Comú en el sentit que estarien disposats a entrar en el govern sempre que es trenqués el pacte amb CiU, que com tothom sap porten cua i fan olor de sofre. I com que l’alcalde nega que hi hagi propostes concretes i no diria que hagi pogut estar interessat a esbombar possibles converses informals, sembla obvi que l’anunci l’ha fet TeC per intentar desestabilitzar l’acord de govern actual. I, probablement, per aconseguir una notorietat que els distingeixi de la resta d’oposició d’esquerres.
La informació que en dóna el Diari de Terrassa és interessant d’analitzar. Per exemple, això que l’oposició considera l’aliança CiU-PSC com una unió d’interessos. Com si la decisió de no entrar al govern de TeC no hagués estat després de considerar quins eren els seus interessos, o com si l’aliança d’esquerres no fos també d’interessos. No els veig fent de Germanetes de la Caritat. Que qui és al poder denunciï que hi ha “interessos” a l’altra banda és de pati de col·legi. O també és interessant que l’alcalde Ballart defensi el pacte actual “per coherència i generositat” amb el fet que degui l’alcaldia a CiU. Caram: he vist defenses una mica més entusiastes en els advocats d’ofici de les pel·lícules de lladres i serenos.
Si això era dijous, quan surti publicat aquest article ja hauran parlat la resta de socis de l’oposició. Potser llavors ens podrem fer una idea més exacta del moviment i de la magnitud de la conspiració. Matilla diu que el PSC prefereix el “confort i la seguretat” que els dóna CiU, mentre que ells forçarien polítiques de canvi que serien un revulsiu per a la ciutat. És a dir, amb un càlcul que és esperable en el joc del poder, TeC ja comença a moure peces per aconseguir expulsar el PSC del govern a les properes eleccions si no abans. Allò que sembla fet contra CiU és contra el PSC -l’abraçada de l’ós, que se’n diu-, i qui sap si no és també per esgarrapar vots de la resta d’oposició d’esquerres que acabarà apareixent com a simples escolanets seus.
Qui s’esgarrifi del fet que la dita nova política actuï, en termes de lluita pel poder, com la vella, és que es mama el dit. Potser encara és pitjor, perquè la vella política havia nascut en unes condicions en què els polítics dels diversos partits havien compartit lluites i, per tant, es tenien un cert respecte. Ara no: ara anem de l’abraçada de l’ós al joc ras i “patada” al cap. Que de pressa que n’han après, i que passerells que semblen els de la vella política!
