Es pot fer una estafa gegant amb permís del govern i de la gran majoria de la classe política? Sí, es pot. I perfectament legal. És el que ens fan amb la benzina, per exemple, des de fa segles, i no passa res: puja perquè puja, com si fos un fenomen extraterrestre i incomprensible, i no baixa perquè no baixa. Per la mateixa raó: es tracta de fenòmens inexplicables racionalment, que només podem entendre si partim de la conxorxa entre poders polítics i poders econòmics en contra dels clients i dels ciutadans. Però l’electricitat supera amb nota l’estafa de la benzina. Gràcies al poder polític, que no és només el govern espanyol i català. El rebut mitjà al mes de novembre ha pujat un 2,3%. És la setena pujada mensual consecutiva, justificada en unes vagues explicacions sobre els mercats elèctrics: també ens podien explicar una història de pirates i serviria igual, perquè aquests mercats senzillament no existeixen, són una ficció. De manera que aquest any ja anem cap a un increment del 20%, ni més ni menys, de la factura. I ens ho venen, hàbilment, dient que hi ha una certa rebaixa sobre l’any passat€ Doncs res, agafem un rebut de fa deu anys, un de fa cinc, un de fa dos i comparem-los. Han apujat l’electricitat tot el que han volgut amb la complicitat dels governs i de gran part de les oposicions, hem de suposar que a l’espera de favors, portes giratòries i altres meravelles. Paguem molt més del doble que abans, sense cap mena de justificació objectiva: ni guerres, ni sequeres, ni tempestes solars. Res. Pura especulació, pura avarícia i pura pirateria amb permís de la política, enmig d’una gran indiferència generalitzada. Guanyen milers de milions més que abans, tallen l’electricitat a qui els surt dels nassos, es passen les lleis per on tots sabem i encara ens donen consells per estalviar energia i ser més sostenibles. Tenen la cara més dura que un comptador intel·ligent i que el BOE, el DOGC i els partits que els protegeixen i els donen carta blanca per robar a tort i a dret. I no passa res. La Gürtel, els ERE andalusos o els Pujols, al costat d’això, són una broma. I no passa res. Però tampoc no ens equivoquem: la culpa, en el fons, és nostra, dels ciutadans. Per permetre que no passi res.