El tema central del suplement Gent/DT del Diari de Terrassa del proppassat dissabte 19 de novembre tocava, molt encertadament, el món de l’esport com a gran transmissor de valors, bones maneres i esperit de convivència (esport i valors) entre els practicants més petits i amb la necessària col·laboració/complicitat de tècnics, experts i famílies. Sempre és agradable llegir un reportatge del que ja fa temps que hi vinc donant voltes davant d’alguns denigrants espectacles que he viscut en directe, he llegit o m’han explicat diferents testimonis. Convido des d’aquest article que feu un tour de cap de setmana per alguns camps dels nostres barris i aprecieu la passió i violència verbal, també física, que es viu a peu de camp o a les graderies. Hem avançat però encara resta molt per fer.
Ens manca pedagogia en molts àmbits i parcel·les de la nostra vida. N’hi ha una que sobresurt i és la que fa referència a l’esport infantil i l’actitud de pares, alguns tècnics i seguidors davant les anades i vingudes d’un grup de vailets darrera una pilota. Sovint l’espectacle no es troba dins el camp sinó a les grades, on els pares de la canalla increpen l’àrbitre, els jugadors contraris, llurs fills i, en darrer terme, el jove entrenador del propi equip per no donar més minuts al rei de la casa. Alguns comentaris són terribles. Mai havia vist tants savis junts, sentenciant i menjant pipes. L’esport de cap de setmana és un altre capítol on es desenvolupa un proteccionisme mal entès que ens porta nefastes conseqüències. Tot això, en més o menys mesura, succeeix dissabtes i diumenges en centenars de camps i pistes del país. Com de costum només en sabem els casos més extrems on les imatges d’un àrbitre salvant la pell o una baralla multitudinària a les portes del vestidor en són les més freqüents.
Els nens han de jugar i gaudir d’una estona amb aquell esport que se suposa que han escollit i que els agrada d’allò més. Els acompanyants han d’entendre el partit de torn com un passatemps amb data de caducitat perquè són milers els que comencen i molt pocs els que acaben fent el salt al món professional i esdevenir primeres figures, superant tota mena d’esculls. Cal fer esport per entreteniment i gaudi. Els pares d’aquell nen de 7 o 8 anys ja veuen un futur Messi o Cristiano amb tot el que això pot representar. Ens deixem portar per falses il·lusions i expectatives en un món que ens el venen ensucrat però que té molt més d’amargor i desencís. El matí del dissabte ha de ser una festa, sigui quin sigui el resultat, i no pas un cau de conflictes per una errada o perquè durant la segona part el nen encara segueix escalfant la banqueta. Si parlem de valors no podem tolerar els insults, les amenaces i les escridassades. No hi ha cap mena de compatibilitat.
Ens deixem portar per falses il·lusions i expectatives en un món que ens el venen ensucrat però que té molt més d’amargor i desencís
