Aquest és el títol de la pel·lícula que hauríem de posar a les declaracions dels senyors Armenter i Galí, encara que la seva escenificació en la roda de premsa quedi molt per sota de la gran interpretació de l’actor Bill Murray.
Els seus arguments no han variat en el temps, quan treuen el cap del cau com la marmota sempre ho fan amb la mateixa cançó, "la millor opció per a la gestió de l’aigua a Terrassa és l’empresa mixta" però, això sí…, només amb la Mina.
La ciutadania de Terrassa hem de recordar a aquests senyors que el contracte que se signa l’any 1942 es realitza un cop finalitzada la Guerra Civil, els signants, empresaris de Terrassa, juren defensar els principis de "el alzamiento nacional del Generalísimo Franco" amb una concessió "sense ànim de lucre" donada "a dit" per un termini de 75 anys, que finalitza el proper 9 de desembre de 2016.
Les seves declaracions amb frases com "volem que l’Ajuntament s’estalviï el pagament d’indemnitzacions", "la pròrroga és unilateral i improcedent", "si no es reprèn el diàleg, tothom prendrà mal" o "el titular del servei no és l’Ajuntament" demostren que no volen entendre que un contracte de concessió té una data de finalització, un titular, l’Ajuntament de Terrassa, i un concessionari, Mina, que està obligat al compliment dels acords signats de reversió de béns i del lliurament de tota la logística imprescindible per seguir desenvolupant un servei estratègic per a la ciutat com és l’aigua.
Ara resulta que el que més els preocupa és que l’Ajuntament no tingui un càrrec de despeses addicionals amb la municipalització del servei. Són tan bona gent, que només demanen un nou contracte "a dit, tal com marca la tradició", de 25 o 50 anys més de negoci, a 1,5 milions d’euros nets a l’any, que els reportaria en la primera opció 37, 5 milions d’euros o en la segona uns 75 milions de beneficis i, a canvi, serien molt generosos amb la ciutat… Estarien disposats a retornar a l’Ajuntament uns béns que consideren propis i que el Consistori ha valorat en menys de 2 milions d’euros. Un negoci rodó!
L’Ajuntament i l’interventor municipal, en el cas que acceptessin "l’ocurrència de gestió indirecta sense concurs públic de Mina", serien còmplices d’una il·legalitat manifesta i, en aquest cas, sí que podrien "prendre mal" com afirma el senyor Galí.
La pròrroga forçosa és una opció legal que ha pres democràticament el ple de l’Ajuntament com a conseqüència de la falta de col·laboració de Mina, davant la negativa a facilitar una informació indispensable per procedir a la liquidació del servei, com són les nòmines personalitzades de la plantilla i del padró d’usuaris/es.
L’Ajuntament, el proper dia 10 de desembre, coincidint amb l’inici de la pròrroga forçosa, hauria de registrar l’inventari de béns reversibles i inscriure’ls en el Registre de Propietat i qualificar-los com a béns de domini públic o comunal.
També considerem que l’Ajuntament ha de donar un pas endavant amb determinació i portar als jutjats la intervenció judicial de l’empresa, en el cas que Mina no accepti els termes de la fiscalització dels comptes i de la gestió del servei durant el període de pròrroga.
Senyors Armenter i Galí surtin d’una vegada del seu cau, reconeguin d’una vegada que el seu negoci amb el monopoli de l’aigua a Terrassa s’ha acabat i, en tot cas, si volen seguir treballant amb les seves empreses de serveis per a l’administració públi- ca local, presentin les seves ofertes en els concursos de licitació d’obra pública que pugui convocar l’Ajuntament de Terras- sa, això sí… Com una empresa de Terrassa més.
L’autor forma part de la taula de l’Aigua de Terrassa
