Ens van colar un gol com una casa. S’acaba de saber un dels petits o grans secrets de la Transició: que l’any 1977 Adolfo Suárez va descartar fer un referèndum sobre la monarquia perquè tenia claríssim que el perdria. Una confessió "off the record", que va quedar gravada per casualitat, ho confirma amb la pròpia veu del personatge. Van haver de buscar altres fórmules creatives per esquivar un referèndum i colar a la societat espanyola un gol com una casa perquè la monarquia fos inqüestionable i estigués blindada com si vingués de la gràcia de Déu, com els poders d’aquell general… Entre l’antic president i el "rei emèrit" (un altre invent "creatiu" que no s’aguanta per enlloc) s’ho van manegar força bé: no seria just ignorar ara que en aquells temps era senzillament impossible una Espanya republicana. Ho és ara? Segurament sí, infinitament més. Ens van muntar una operació de recanvi plena de trampes, ens repeteixen que a la gent no li preocupa gens això de "monarquia o república", ens ensenyen enquestes que demostren que la monarquia té un suport gairebé unànime entre els ciutadans… És a dir, que una vegada més han decidit que no toca ni tocarà mai, que ja estem bé com estem i que no hi ha res a discutir. Molt menys a través de referèndums, aquella cosa diabòlica que dóna al poble la possibilitat de decidir directament, ni que sigui només de forma no vinculant… Aquest no és país per a referèndums: d’aquí, en gran part, el pànic a un referèndum català. Comences obrint l’aixeta una mica i s’acaba produint un tsunami. El que aquí funciona de meravella és colar gols monumentals i després protegir-los amb la llei. A veure qui és el valent que, amb totes les conseqüències, gosa plantar cara. Fins ara no es pot dir que els hagi anat gens malament, la veritat…
