He rebut via correu electrònic la invitació a la inauguració de la descoberta de les plaques de dues places del Pla del Bonaire, la plaça de les Escoles i la plaça del Proletariat, per al proper dia 22 de novembre a la tarda. I, a la invitació, s’hi fa constar que els noms han estat escollits per la Taula d’Infants i Joves dels centres educatius Pere Viver, Fàtima i Can Roca, en una nova mostra de l’afany del nostre Ajuntament per afavorir els procediments participatius entre els ciutadans. Una participació que, abans que ningú ho posi en dubte, repetiré per enèsima vegada que en sóc partidari, molt partidari, sempre que, primer, afecti qüestions rellevants i no es limiti a gestos simbòlics i condescendents, i, segon, que comporti l’assumpció de responsabilitats respecte a la decisió presa.
En aquest cas, sembla que deixar que uns centres educatius posin nom a un parell de places és una bona decisió. Pot ajudar que les noies i els nois se sentin més propi i proper el barri on tenen l’escola, a més d’aprendre com n’és, de difícil, prendre una bona decisió que respecti el gust de la majoria i alhora no sigui el fruit d’un mer caprici passador. El nom dels carrers o de les places no es pot canviar cada dos o tres anys i, per tant, ha de tenir una perspectiva llarga. Espero que algú ens expliqui amb detall l’experiència educativa que hi ha darrera aquesta decisió, i també quina metodologia s’ha seguit: qui ho va proposar, com s’han organitzat, quines dificultats ha representat la presa de decisió final o quant temps ha durat tot el procés. Seria la manera de poder repetir, a Terrassa o on fos, experiències similars. I, si ho expliquen els mateixos protagonistes, encara millor: la capacitat per expressar-nos en públic és un dels grans dèficits del nostre sistema educatiu i, si ho fan, afegiran més competències a les que ja han adquirit triant els noms.
Però, dit tot això -sempre hi ha d’haver un però-, confesso que em sorprèn enormement el nom de la plaça del Proletariat. M’estranyaria en general, fins i tot si s’hagués decidit directament pel ple de l’Ajuntament. Però, triat per nois i nois de centres educatius, la decisió em grinyola. I més quan Terrassa ja té carrers dedicats als obrers -un petit passatge, és cert-, el carrer del Moviment Obrer o la plaça del Treball. El cas és que "Proletariat" és un terme, en primer lloc, antic, relatiu al temps de la industrialització més ferotge, poc propi d’uns joves que més aviat miren cap al futur. Forma part d’un tipus de discurs que ja gairebé no fan servir ni els mitjans de comunicació, ni amb prou feines els mateixos sindicats. Es parla dels "obrers", de la "classe obrera" o "classe treballadora", però poc de "proletariat", si no és en textos especialitzats. A mi, em transporta als meus anys d’universitat, i mira que ja fa dies. En segon lloc, òbviament, és un terme molt marcat des del punt de vista ideològic. És una paraula que fa referència als qui no tenien altra riquesa que els seus fills (deriva de "prole") i Marx la va transformar en el terme que tècnicament designava els qui no tenien altra cosa que la seva força de treball i que era venuda per un salari. En definitiva, és un vell concepte del marxisme més clàssic.
No és que esperés que aquests joves triessin noms com la plaça dels Pokémons. Encara menys plaça dels Super3. Però, d’on va sortir la idea de posar-hi del Proletariat? Estic impacient per saber-ho.
Confesso que em sorprèn enormement el nom de la plaça del Proletariat
