Parlem (no massa, només de tant en tant) de la pobresa energètica que condemna molta gent a viure en condicions miserables i que és especialment visible, i pornogràfica, amb els "desnonaments" de llum, aigua o gas. Tallar aquests serveis no deixa de ser una forma de desnonament, de "llançament", com tantes altres. Succeeix molt més amb el gas i l’electricitat que amb l’aigua: curiosament, o no tan curiosament, allà on hi ha competències municipals, les companyies s’han avingut a fer convenis per tractar amb una mínima decència els drames socials. Els serveis que giren en una altra òrbita, la dels governs català i espanyol, van més per lliure i estan molt ben acostumats a fer el que els dóna la gana. A Catalunya és cert que s’han fet passos molt remarcables, per bé que molt tímids i sense fer massa pessigolles a les grans companyies. Però a Espanya, a nivell estatal, no s’ha fet gairebé res. L’actual govern del PP, per exemple, ha tombat sistemàticament qualsevol iniciativa parlamentària en aquest sentit. És claríssima la diferència entre governar per a les persones o al servei dels interessos econò-mics, que en el futur acostumen a ser generosos en la recompensa i agraïment. Aquest país està ple de gent que predica les virtuts del lliure mercat i de la competència, però que en realitat aspira a aconseguir del govern de torn les lleis necessàries per tenir segrestats els seus clients, per cobrar el que vulguin, per rebre subvencions directes o indirectes, per ser tractades com a serveis públics estratègics quan els convé però sense deixar de ser mai un fabulós negoci privat amb vocació de monopoli i d’eternitat. L’escàndol de la pobresa energètica és la part més impúdica del gran negoci de l’avarícia energètica, l’avarícia corporativa que està empobrint i arruïnant el país amb la col·laboració del govern. Hi ha coses que no canvien mai, simplement són més o menys brutals o descarades. Però no deixa de ser el mateix: molt patriotisme, però l’autèntica pàtria és el diner i gran part de la política que està permanentment agenollada i sotmesa als poders econòmics. El rebut de la llum, per exemple, és el millor símbol d’aquesta espoliació en la qual encara tenen la cara dura de donar-nos consells per estalviar…
