Cada vegada que surt una enquesta del CIS, a més de sospitar automàticament, tenim una oportunitat de veure la realitat que volen que veiem i la que no. Les primeres lectures són sempre des del propi melic, des dels interessos partidistes més crus. O sigui: el PSOE paga els plats trencats del seu propi suïcidi, el PP es manté còmodament, Ciudadanos baixa una miqueta i Podemos supera els socialistes, però sense grans alegries.
És una manera de llegir-ho, sens dubte, per a gran satisfacció dels que van patrocinar el cop contra Sánchez: s’ha impedit qualsevol possibilitat de canvi a Espanya. Es poden dedicar tranquil·lament a retallar, a imposar el seu model social, a privatitzar, a rescatar interessos privats, a mimar les grans corporacions… No hi ha marge perquè el PSOE es mogui i pugui donar un disgust. A més, si sumem els percentatges de PP, Ciudadanos i PSOE, apareix una còmoda majoria parlamentària que garanteix -en teoria- la continuïtat dels interessos que ara mateix estan devorant el sistema polític espanyol.
L’operació ha estat un èxit, almenys això és el que diu la primera enquesta. Segur que respiren més tranquils: la jugada, tan barroera, els permet guanyar temps. Els perdedors, mentrestant, encara no saben cap a on han d’anar ni segurament tenen gaires possibilitats de sumar res. L’enquesta és clara, de moment. L’única incertesa la planteja "l’embolic de Catalunya", que ho pot fer trontollar tot. Tanmateix, una mica més de política del pal, constant, i la pastanaga, en el moment adequat, pot obrar miracles… I fins aquí van arribar les aigües.
