Ens estem acostant al final de l’any cristià i també al final del Jubileu que el Papa clourà en la solemnitat de Jesucrist Rei de l’Univers, el 20 de novembre a Sant Pere del Vaticà. A les lectures d’aquests diumenges se’ns parla de les darreries, de la fi dels temps. Es fa referència a tribulacions, proves, cataclismes… L’actitud cristiana no ha de ser la por, sinó la confiança. Estem en mans de Déu. Estem en mans de Jesucrist. L’Esperit Sant va portant totes les persones i l’evolució del món fins al moment en què Crist ho posarà tot en mans del Pare perquè "Déu ho sigui tot en tots".
Recordo que en el rellotge que hi ha a la sagristia de la catedral de Barcelona -sota l’esfera que marca les hores- es llegeix una inscripció llatina que diu així: "Dum tempus habemus bonum operemur" ("Mentre hi som a temps, fem el bé") . Em sembla una inscripció molt sàvia, i admiro la persona que va tenir la idea de posar-la allí. Aprofitem, doncs, el temps obrant el bé i la misericòrdia. Redimim el temps que Déu ens concedeix omplint-lo d’obres de bé. Aquesta és la sàvia actitud cristiana per a aquests diumenges del final de l’any cristià.
En el seu comentari al salm 111, sant Agustí parla del "bon negoci" que va fer Zaqueu, tan espavilat i que va saber confiar en Jesús i és el protagonista de l’evangeli que vàrem llegir diumenge passat a la missa.
"Germen dels futurs sembrats -escriu Agustí- són les obres de misericòrdia. Ho testifica l’apòstol quan diu: ‘No ens cansem de fer el bé; perquè si no defallim quan arribi el temps recollirem’, i en un altre lloc: ‘El sembrador mesquí tindrà una collita mesquina’. Quin poder més gran pot imaginar-se que aquell que va permetre a Zaqueu comprar el regne dels cels amb la meitat dels seus béns, mentre que la viuda en va tenir prou amb dos cèntims, i tots dos al final van aconseguir igualment posseir-lo? Què hi ha més poderós que tornar del mateix valor en vista al regne dels cels el tresor del ric i el vas d’aigua fresca donat al pobre?"
"La rectitud de cor -afegeix- consisteix a no resistir-nos a Déu quan ens corregeix pel nostre bé i a creure’l en allò que promet (…) L’home temorós de Déu de qui parla el salm, mitjançant la conversió del cor, s’aixeca com a temple de Déu, no busca la glòria dels homes ni anhela les riqueses mundanes. I, no obstant això, ‘a casa seva hi ha riquesa i abundància’. La seva casa és el cor i allí dintre lloa Déu, i, ric d’esperances en la vida eterna, hi habita amb major abundància de què tindria si, entre les adulacions de la gent, habités en estances de marbre amb preciosos enteixinats, però oprimit pel temor de la mort eterna." Sant Agustí conclou amb la seva coneguda referència existencial: "Quan perdones, uses aquella compassió per la qual també tu seràs perdonat; quan dones, prestes al proïsme alguna cosa que et serà restituïda". Zaqueu, doncs, va saber traduir aquesta confiança en la pràctica de les bones obres.
En efecte, l’Evangeli afirma: "Perdoneu i sereu perdonats; doneu i us donaran". El llibre-conversa del papa Francesc amb el periodista italià Andrea Tornielli titulat "El nom de Déu és Misericòrdia" acaba amb aquestes paraules: "Acostar-se, saber escoltar, aconsellar i ensenyar, sobretot amb el nostre testimoni. En acollir el marginat que té el cos ferit, i en acollir el pecador amb l’ànima ferida, s’hi juga la nostra credibilitat com a cristians. Recordem sempre les paraules de sant Joan de la Creu: ‘Al capvespre de la vida serem jutjats sobre l’amor’".
L’autor és el bisbe de Terrassa
