Fa uns mesos Terrassa es declarava Ciutat Feminista. Segurament una gran part de la ciutadania es va identificar i sentir confortable amb aquesta idea, entre ella jo mateixa. No obstant això, el seu Ajuntament no és feminista. Segurament, els comuns i el PSC tenim idees contraposades del que ha de representar per a un Ajuntament declarar-se feminista i esperàvem que aniria associat a una proposta de polítiques concretes contra les violències masclistes o per a polítiques d’igualtat. Però no ha estat així.
Les dades són irrefutables. Segons l’enquesta del servei de polítiques de gènere, un 64% dels càrrecs directius de l’Ajuntament no coneix cap de les normatives d’obligat acompliment sobre igualtat. Un 78% no utilitzen indicadors de gènere a l’hora de planificar el seu servei i la principal raó que donen és perquè ho consideren irrellevant (40%). L’equip de govern és el principal responsable d’aquesta situació perquè no ha tingut ni la voluntat ni la capacitat d’implementar polítiques feministes. Així, la institució viu immersa en un estat de "processisme a la terrassenca" en què les propostes sobreviuen en comissions, informes i declaracions, però rarament es tradueixen en accions i polítiques concretes. Aquestes dificultats no estan vinculades als equips tècnics, tant del servei de polítiques de gènere com de les altres àrees, que amb gran voluntat i expertesa són capaços de seguir endavant amb l’oferta de serveis i en la proposta d’accions tot fent front a una manca estructural de recursos important. Fa just un any TeC vam proposar al ple que la ciutat elaborés un protocol de dol per a casos de feminicidi i que s’involucrés el màxim d’actors en el rebuig a les violències masclistes. Érem la primera ciutat que llançava aquesta proposta. Un any més tard, s’han constituït almenys tres taules de treball, hem/han realitzat moltes reunions, però seguim sense tenir cap protocol de dol. El cas més greu, però, ha estat el reglament per a la igualtat de gènere. Fa 5 anys el ple el va aprovar en acompliment d’una llei del 2007 que així ho obligava i que havia de guiar la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques de la institució. La manca de suport polític a la proposta ha fet que aquests anys i segons el mateix servei no s’hagi donat acompliment a la majoria dels seus articles. Davant la lamentable situació, la CUP, amb el suport de TeC, vam presentar una proposta el passat desembre per tal que finalment s’implementés. Un any més tard d’aprovar la proposta i després de crear comissions i fer moltes reunions, segueix sense implementar-se significativament.
Com pot ser que no es pugui avançar en polítiques de gènere? Quan preguntem a la regidora ens diu que és per falta de recursos. Fa mesos que hem ofert el suport de TeC per tal d’aprovar una partida pressupostària i que el servei de polítiques de gènere pugui portar a terme els projectes. Suport que han rebutjat fins al moment. No obstant això, i després de diversos mesos de treball conjunt, el problema no es resoldria només amb més recursos. Existeixen altres grans dificultats vinculades al lideratge polític de la ciutat; la incompetència, la manca de propostes i la manca de priorització de les polítiques de gènere en la institució. Francament, una té la sensació que l’equip de govern no sap aprofitar el potencial i capacitat tècnica de la casa. Les limitacions no s’han d’atribuir únicament a la regidora, sinó a l’equip de govern en el seu conjunt. Amb voluntat política i sabent on vols anar, es poden fer les coses molt diferentment. Sense anar més lluny, l’Ajuntament de Barcelona ja compta amb el 40% del pressupost elaborat i monitorat segons la perspectiva de gènere. Aquesta implementació només ha estat possible perquè des d’un inici sí que es va tenir clar que l’Ajuntament seria feminista i es va posar la gerència i economia a liderar el procés. Aquest és el posicionament feminista d’un Ajuntament al qual ens referíem. I aquesta claredat i posicionament a l’Ajuntament de Terrassa només es dóna per fer declaracions davant dels mitjans de comunicació i sortir a les fotos de declaracions que més tard són incapaços de portar a la pràctica, el que els angloparlants en diuen Gender-Washing i jo hi afegeixo feminisme de postal.
Pel que fa a Terrassa, després de 5 anys, els darrers dies ens han fet un curs sobre la implementació de la perspectiva de gènere en els pressupostos i s’ha proposat per part d’expertes una perspectiva viable per a una implementació progressiva. Tot i així el curs s’ha desenvolupat amb l’absència significativa del responsable de l’àrea encarregada dels pressupostos. Afortunadament, el personal tècnic i de la regidoria està motivat i esperem que, aquest cop, el seu entusiasme els permeti suplir la falta de direcció, mitjans i suport polític. Al darrer ple TeC juntament amb la CUP hem presentat una proposta coincidint amb el mes contra les violències masclistes que pretén fomentar-ne la sensibilització i prevenció entre el col·lectiu de joves de la ciutat que ha aconseguit gran consens en el ple. Hem aprovat, entre altres, promoure una xarxa activa de joventut per la igualtat en els centres educatius de secundària, treballar perquè tot el jovent finalitzi l’educació obligatòria havent realitzat almenys una acció de sensibilització contra les violències patriarcals i fomentar el discurs feminista elaborat i dirigit als joves per difondre i visibilitzar les seves perspectives i preocupacions.
Si volem fer de Terrassa una ciutat menys masclista no n’hi ha prou amb les polítiques que aplica el nostre Ajuntament. Cal un canvi d’actitud i d’aptitud clar i inequívoc per part de l’equip de govern. O un canvi de govern!
L’autora és regidora de Terrassa en Comú
