La política no és només gestió, però tota gestió és política. La política és molt més i es pot fer des de molts llocs. La gestió es fa des del govern i sempre, sempre, és política. No és neutra i respon a prioritats, interessos i objectius.
Sense perdre de vista aquesta reflexió i immersos en el debat local sobre el present i futur del Consorci Sanitari de Terrassa, ens arriba l’anunci realitzat pel conseller de Salut, Toni Comín, sobre l’oferta de compra de l’Hospital General de Catalunya.
Deixant l’àmbit estrictament local per agafar perspectiva de comarca i de país, no podem deixar de valorar aquesta iniciativa com una molt bona opció. Que es qüestioni la iniciativa quan entra de ple en una línia de treball esperançadora per reforçar el caràcter públic de la sanitat em preocupa… I sí! I, per entendre’ns, la gestió política de l’actual conseller és ideològica, com també ho era la de l’anterior conseller.
I del que parlem no és una novetat. Fa poc es va culminar amb èxit l’assimilació de l’activitat de la Clínica del Vallès a l’Hospital General de Terrassa. No hi ha hagut cap acomiadament, els pacients no se n’han vist afectats i, al final, hi ha hagut un retorn de 7,5 milions als hospitals públics i un estalvi d’1 milió segons els informes dels centres públics. Vaja, una bona operació. I és que, en l’àmbit sanitari, es demostra clarament que no només s’ofereix més qualitat que en el sector privat (des del punt de vista mèdic), sinó que és més eficient.
Una experiència que omple d’expectatives la proposta de compra de l’Hospital General de Catalunya. I és que, si bé la xifra anunciada per Comín pot semblar molt alta, aquesta surt certament més econòmica que la construcció dels dos hospitals previstos a la comarca, a Rubí i Cerdanyola. L’HGC assumiria així l’activitat com a hospital general bàsic (la que havien de desenvolupar els centres projectats), mentre que es mantindrà el trasllat de part de l’activitat a Mútua Terrassa i al Consorci Sanitari de Terrassa, dos hospitals de referència. I, tot plegat, segons el mateix Departament, sense perdre un sol lloc de treball, com ja s’ha aconseguit amb la Clínica del Vallès.
Si es mira l’operació amb perspectiva històrica, també es pot considerar que s’acabarà amb els problemes històrics d’un projecte privat que ha acabat costant diners a tota la ciutadania. Recordem que, des de la seva inauguració el 1983, l’hospital s’ha vist obligat a dues suspensions de pagaments (el 1993 i el 1996) i un episodi l’any 1999 de fallida voluntària on la Generalitat va veure’s obligada a assumir part del deute. En definitiva, des de Terrassa, no podem deixar de valorar com a positiva una operació que, vista des de l’àmbit més local, reforçarà el CST com a centre de referència, però que vista en l’àmbit comarcal i de país farà que hi guanyi tothom: els pacients, els treballadors, el pressupost públic i els hospitals actuals del Vallès.
L’autor és portaveu del Grup Municipal ERC-MES
