Dimarts passat, 25 d’octubre, tot just abans de la celebració de Tots Sants i la commemoració dels Fidels Difunts, la Congregació per a la Doctrina de la Fe va presentar la instrucció "Ad resurgendum cum Christo", sobre la sepultura dels difunts i la conservació de les cendres en cas de cremació. Aquesta instrucció ha aixecat una certa polseguera mediàtica que s’ha reflectit especialment en una frase que ha estat titular en gairebé tots els mitjans: "El Vaticà prohibeix escampar les cendres o conservar-les a casa". Deixeu-me dir d’entrada que no es tracta d’un document que brolla per generació espontània, sinó que és el fruit de la reflexió i la consulta a diferents organismes de la cúria romana, a conferències episcopals de diferents llocs del món, etcètera. Ara bé, entenc que hagi pogut causar una certa inquietud en alguns fidels, i per això m’agradaria respondre breument a algunes preguntes que es poden suscitar.
En primer lloc, l’Església recomana enterrar els morts. Per què? En això segueix l’antiquíssima tradició cristiana, i per això recomana que els cossos dels difunts siguin sepultats en els cementiris o en altres llocs sagrats. La inhumació és la forma més coherent per expressar la fe i l’esperança en la resurrecció corporal.
D’aquesta manera l’Església confirma la seva fe en la resurrecció de la carn, i posa en relleu l’alta dignitat del cos humà com a part integrant de la persona. D’altra banda, la sepultura afavoreix el record i la pregària pels difunts per part dels familiars i de tota la comunitat cristiana.
Però l’Església permet la incineració? Sí. En la nova instrucció es diu que l’Església no troba raons doctrinals per evitar aquesta pràctica, i per tant està permesa, sobretot quan hi ha raons de tipus socials, econòmiques o higièniques que portin a optar per la cremació. Únicament es prohibiria la cremació quan es volgués fer per raons contràries a la doctrina cristiana. Però és comprensible que una persona que vol un enterrament cristià, si després vol la cremació, no ho faria per anar contra la fe cristiana sinó per les raons abans enumerades.
Ara bé, les cendres, on guardar-les? Les cendres del difunt, per norma general, s’han de mantenir en un lloc sagrat, és a dir, al cementiri o, si és el cas, en una església o en una àrea especialment dedicada a aquesta finalitat. I això per què? Des del principi, els cristians han desitjat que els seus difunts fossin objecte d’oracions i record de part de la comunitat cristiana, per això les seves tombes es van convertir en llocs d’oració, de memòria i de reflexió. Per això no està permesa la conservació de les cendres a les cases. Així i tot, en casos excepcionals, el bisbe o el responsable corresponent pot concedir el permís per conservar les cendres a la llar. D’altra banda, no es permet la dispersió de les cendres en l’aire, a la terra o a l’aigua… per evitar qualsevol malentès panteista, naturalista o nihilista. Tampoc per convertir les cendres en uns simples records commemoratius o en peces de joieria.
El document del Vaticà va dirigit als fidels de l’Església catòlica. El més fonamental és cercar el màxim respecte a la persona del difunt fins i tot quan només resten les cendres, i en això estem tots d’acord. L’Església disposa i recomana que després de la mort les restes dels nostres familiars siguin conservades en un espai sagrat.
L’autor és el bisbe de Terrassa
