La garantia dels drets fonamentals en la salvaguarda de la dignitat de les persones és una senya d’identitat dels estats democràtics. La majoria dels estats del món reconeix la universalitat dels Drets Humans com a fonament de garantia de la dignitat de les persones i participen en el sistema internacional dels Drets Humans. La superioritat jeràrquica i el caràcter imperatiu del Dret Internacional dels Drets Humans obliga els estats a promoure’ls, respectar-los, protegir-los i garantir-los tant en el seu territori com a l’exterior. Les institucions, les empreses i les organitzacions no només han de vetllar pel seu respecte sinó que han de treballar per reconèixer-los, assegurar-los i protegir-los independentment del lloc on desenvolupin l’activitat.
Lamentablement la violació dels Drets Humans se segueix produint arreu del món tant per part dels estats com per part d’empreses i organitzacions. Sovint aquestes violacions queden impunes. La lluita contra la impunitat i per la defensa dels Drets Humans és una de les grans qüestions que hem d’afrontar en un món en convulsió on els tractats de lliure comerç, la crisi econòmica, les polítiques d’austeritat i els nous conflictes armats fan que moltes persones vegin amenaçats els drets que, per llei, li són reconeguts i en conseqüència no puguin gaudir d’una vida digna a la qual tots i totes tenim dret.
El 2011 el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va aprovar per unanimitat els principis rectors sobre empreses i Drets Humans elaborats pel relator especial John Rug-gie. En la resolució A/HRC/17/31 el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va establir una sèrie de mesures no vinculants sobre empreses i Drets Humans basades en els principis de protecció, respecte i reparació. L’any 2014 el mateix consell va crear un grup de treball amb la finalitat de treballar per l’elaboració d’un instrument jurídicament vinculant per regular les activitats de les empreses transnacionals i altres empreses comercials en el marc del Dret Internacional dels Drets Humans.
Aquests dies, entre el 24 i el 28 d’octubre, té lloc a Ginebra la segona sessió de treball d’aquest grup de composició oberta, on participen estats, organitzacions internacionals i organitzacions no governamentals. La societat civil internacional s’ha mobilitzat i també anirà a Ginebra per exigir i pressionar que es protegeixin els drets de les seves comunitats davant les empreses transnacionals.
La lluita contra la vulneració dels drets humans no es pot emmarcar tan sols en l’àmbit internacional. L’àmbit municipal, com a administració més propera a la ciutadania, té una gran responsabilitat en aquesta qüestió. En la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, els governs locals es comprometen a exigir el respecte i la garantia dels Drets Humans per a tots els seus habitants i promoure els valors de la cohesió i la protecció dels més vulnerables. Així mateix, els governs locals es comprometen a rebutjar o denunciar qualsevol acte jurídic, en particular qualsevol contracte municipal, les conseqüències del qual puguin ser un obstacle per al compliment dels drets reconeguts o siguin contràries a la seva realització i a actuar de manera que els altres subjectes de dret reconeguin així el valor jurídic superior d’aquests drets.
Amb la voluntat de posar en pràctica i garantir mecanismes de protecció des dels governs locals, Terrassa en Comú vam presentar al ple de setembre una proposta de resolució per incloure mecanismes de lluita contra la vulneració del Dret Internacional dels Drets Humans i del Dret Internacional Humanitari. La proposta, aprovada per una àmplia majoria, obliga a incloure a tots els plecs de contractació una clàusula essencial en la qual les empreses s’han de comprometre que tant les seves activitats com les de les seves filials i les de les seves cadenes de proveïdors no vulnerin ni els Drets Humans ni el Dret Internacional Humanitari, independentment del lloc on es duguin a terme, de tal manera que si es demostra el contrari puguin ésser revocats els contractes. Es posa així a la pràctica un dels compromisos més importants signats a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.
La inclusió d’un criteri genèric, però, no és suficient. Per això els acords inclouen posar especial atenció a les empreses que pertanyen i/o desenvolupen activitats econòmiques en països amb conflictes armats, en països que ocupen altres territoris de forma il·legal o en països on es produeixen vulneracions sistemàtiques dels Drets Humans, i demanar a totes elles un informe sobre com s’apliquen els principis i les recomanacions de Nacions Unides de respecte, protecció i reparació. L’objectiu de l’informe és poder garantir i fer el seguiment del seu compromís amb col·laboració dels organismes competents com el centre d’avaluació de les empreses catalanes creat pel Parlament de Catalunya el juny passat gràcies a les exigències de la ciutadania organitzada.
La incorporació d’aquests criteris no serà fàcil. Per tal de garantir que el govern no només accepta la proposta com una declaració política, i s’introdueixin les diferents clàusules als plecs amb totes les garanties, els acords també contemplen l’adhesió de l’Ajuntament de Terrassa a un projecte del Fons Català de Cooperació que té per objectiu la creació i posada en marxa d’una guia ètica i dels Drets Humans per a la contractació i la compra pública dels municipis catalans.
Accions com aquesta pretenen així adequar el sistema de contractacions a les exigències democràtiques del moment i reforçar, des del municipalisme, l’aposta per la responsabilitat social de les empreses i empènyer així també en la lluita contra la impunitat i per la defensa i garantia dels Drets Humans, una de les qüestions clau en joc, aquests dies a Ginebra.
L’autor és regidor de Terrassa en Comú
