Qui parla d’atur i de persones en situació d’atur, en el dia a dia? Cada cop menys! Ni les enganyoses i falses xifres que publiquen els governs ens afecten.
Una dada més que demostra el nivell d’insensibilitat i individualisme depredador a què hem arribat.
Als nivells a què ha arribat aquest capitalisme de “casino” que ens sotmet, és absurd parlar de poder arribar a una societat de “plena ocupació”; automàticament, els economistes “neoliberals” garants i gendarmes del sistema, tipus el mediàtic “independentista” Sala Martín, es fan un fart de riure, perquè, evidentment, el que vol aquest sistema és una societat de “precaris” (l’estadi inferior de la històrica classe obrera), treballadors i treballadores que intenten subsistir, sense drets laborals que valguin, lluitant al dia a dia per poder sortir d’una inseguretat i una angoixa alienant i indignes.
Acostumats, doncs, a aquest escenari ple de “zombis”, per què ens ha d’importar la situació de milers i milers de persones majors de 50 anys, expulsades de la societat i del món laboral i condemnades a una llarga travessa pel desert, pidolant per poder aconseguir una mínima pensió de jubilació i així cobrir les necessitats més bàsiques.
Feina? Si poden treballar, amb molta sort, en feines precàries en mans d’ETT o d’explotadors de la nova generació.
Però, i què passa amb el potencial i la riquesa que tenen aquestes persones?, en forma d’experiència, aprenentatge, ofici i, sobretot, el gran cabdal de riquesa que guarden, després d’haver viscut tota una vida (50, 60 o més anys)? És que tenim una societat tan opulenta i tan avançada, en l’aspecte humà i educatiu, que podem prescindir dels valors que ens poden transmetre els nostres “grans”?.. Ahhh! És que no són competitius! Me n’oblidava, i, a més, són molt cars i costosos! Quin “il·lús” contractarà una persona major d’edat, quan pot contractar un jove i explotar-lo bé a un cost mínim? Aquesta és la “gran llei de mercat”, del nou mercat d’esclaus del segle XXI.
I el nostre govern municipal i els ajuntaments en general, les administracions més properes als ciutadans, que podrien donar exemple de valentia i sensibilitat, una vegada més, “fan el ridícul , seguint els dictats del poder econòmic i del mercat.
I a les dones i als homes majors de 50 anys conciutadans i conciutadanes nostres, que lluiten diàriament per sortir de la indigna realitat a què els hem condemnat, no reben ni una sola compensació individual o col·lectiva.
On està aquella imaginació “al poder” que tant cridaven els professionalitzats polítics que ara ocupen ostentoses cadires al poder? És que no es poden construir iniciatives socials transversals, com per exemple cooperatives de serveis públics per recuperar i potenciar oficis perduts o quasi desapareguts? O bé d’altres -en creixement?- tot aprofitant l’experiència dels grans, en benefici dels més joves? On estan les desaparegudes escoles-taller que tants èxits havien donat en altres èpoques? Per què no es potencia la transmissió del coneixement de les persones majors de 50 anys a l’atur cap als petits i joves? Per què no es creen professions noves a partir de les competències adquirides pels grans? Què fan tants locals i espais buits a la ciutat? Estan esperant els especuladors de torn per omplir les arques municipals?
Una societat que oblida la història, el coneixement, l’experiència i els seus protagonistes és una societat morta..! Encara que ens inventem moltes cortines de fum, que en això sí que tenim veritables experts entre els poders polítics i econòmics de la ciutat.
L’autor és advocat i activista pels Derets Humans i membre de l’Espai Drets
